L'augment de persones que arriben a Girona, com a la resta de Catalunya, demanant protecció internacional i el col·lapse de l'administració ha provocat un tap a l'oficina del Ministeri de l'Interior que els ha de fer la primera entrevista per posar en marxa el procediment. Això ha allargat mesos l'acollida d'emergència, que no hauria de superar els 30 dies però ara, segons va informar la responsable d'Immigració i Refugi de la Creu Roja a Girona, Anna Serra, s'estan donant cites prèvies per al gener del 2020.
Aquesta situació coincideix amb la necessitat de mentors que donin suport a la població que ha sol·licitat asil a les comarques gironines, pel que ahir la Generalitat va fer la primera crida pública des que va presentar el programa de mentoria, l'estiu del 2017. El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, va explicar que convé crear 30 grups d'acollida a Girona i el seu entorn i 15 més a Olot. Aquests grups poden estar formats per entre 2 i 5 persones majors de 25 anys -tot i que Amorós va apuntar que habitualment són de 3 o 4-, de manera que la Generalitat necessita la cooperació d'uns 225 gironins.
De les més de 4.000 persones sol·licitants de refugi internacional que segueixen el pla estatal d'acollida a Catalunya, 259 viuen a Girona, on la seva gestió va a càrrec de la Creu Roja: 164 es troben a la capital, 73 a Olot, 6 a Riudellots de la Selva -que viuen en un pis que l'Ajuntament ha cedit a l'entitat humanitària-, cinc a l'Escala, quatre a Castell-Platja d'Aro, tres a Blanes, dues a Santa Coloma de Farners, una a Ribes de Freser i una altra a Palafrugell.
El programa de mentoria de la Generalitat ofereix acompanyament a les persones refugiades durant 12 mesos i té per objectiu reforçar la seva autonomia mitjançant la pràctica de la llengua i el coneixement del municipi d'acollida i el seu teixit social; alhora que, per a les persones mentores, significa un aprenentatge sobre la realitat del refugi i les migracions forçades. De tots els requisits, Oriol Amoròs va afirmar que l'únic imprescindible és que la persona que faci de mentora «estigui bé» per poder oferir un acompanyament adequat. Per difondre la iniciativa, el Govern oferirà una sessió informativa oberta a la ciutadania per al 4 de juliol a Girona.
De l'acollida a l'autonomia
El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat va fer la crida acompanyat de dues responsable de la Creu Roja i de la fundació Cepaim, que també treballa amb refugiats a Olot, les quals van detallar les fases del pla estatal d'acollida. Després de la d'emergència, en què les persones desplaçades s'allotgen en hostals i se'ls cobreixen les necessitats bàsiques fins que tenen una plaça del Ministeri, comença la primera fase. Aquesta s'allarga sis mesos, durant els quals se'ls faciliten recursos per ajudar-los a assolir l'autonomia i accedir a l'etapa següent -d'un altre mig any prorrogable sis mesos més-, quan conviuen en pisos i ja poden tenir permís de treball. Amorós va especificar que els destinataris del programa de mentoria de la Generalitat ja es troben en aquesta darrera fase, una situació en què es troben 204 de les 259 persones refugiades a Girona.
