30 de juny de 2019
30.06.2019
Diari de Girona

Espais diàfans i despatxos de vidre per prevenir l'abús sexual als centres educatius

El Departament d'Educació tancarà al juliol un document que recollirà els nous criteris que regiran les futures construccions educatives

29.06.2019 | 22:22
La secció de l'Ins Ermessenda de Girona, en barracons.

Despatxos amb parets de vidre i espais diàfans que permetin veure tot el que passa a dintre de l'escola o de l'institut, aules que puguin ajuntar-se o equipaments que incorporin la tecnologia en el dia a dia de les classes són alguns dels criteris que regiran els futurs edificis i que es concretaran en un document que la Conselleria d'Educació tancarà aquest juliol. Una arquitectura que, segons ha especificat el Departament, inclourà mesures per prevenir situacions de violència com ho són l'abús i l'assetjament sexual.

La proliferació de barracons als centres educatius catalans i especialment als de les comarques de Girona –líder, des de fa anys, en acumulació i antiguitat de mòduls prefabricats– és una de les assignatures pendents de l'administració, condicionada per la manca de pressupost. L'exigència de desencallar construccions és una reivindicació comuna i recurrent de les famílies dels alumnes i dels representants sindicals docents; als quals el director territorial d'Educació a Girona, Martí Fonalleras, va donar la raó el primer dia del curs passat, quan va expressar públicament el propòsit de reduir el nombre de barracons.

Després d'obrir un procés participatiu al seu web sobre com haurien de ser els edificis escolars del futur, a finals del 2018, el Departament va organitzar al març, juntament amb la Fundació Jaume Bofill i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya la jornada «Nous espais, nous aprenentatges» per començar a definir el model constructiu.

El 25 de juny, el conseller Josep Bargalló en va avançar alguns eixos a la Comissió d'Educació del Parlament, on va explicar que «volem utilitzar l'arquitectura per impulsar la transformació educativa». Per Bargalló, «no té cap sentit» que «la rigidesa dels espais» condicioni els centres, i va defensar «una arquitectura educativa versàtil i polivalent» que respongui «a les noves necessitats metodològiques i d'innovació».

El conseller va explicar que quan el Govern aprovi el pressupost per tirar endavant una obra, s'obrirà un termini de participació per a la direcció del centre, el claustre, l'associació de famílies i la resta de la comunitat educativa. Les seves aportacions, va afegir, s'inclouran al plec del concurs públic «per tal que els arquitectes els tinguin en compte a l'hora de formular les seves propostes».

D'altra banda, el document que prepara la Conselleria tindrà en compte el canvi climàtic, la igualtat de gènere, la salut i la seguretat, amb mesures preventives que es concretaran en «espais diàfans o despatxos de vidre». Segons Bargalló, així «aconseguiríem fer visibles totes les accions que passen a l'interior d'un centre educatiu, que és la millor manera de donar seguretat als nostres alumnes i als nostres docents».

«Política d'aparador»

Tot i que la reorientació arquitectònica dels edificis escolars ha sorgit en algunes sessions del Consell Escolar de Catalunya, el sindicat docent majoritari a Girona, Ustec·STEs, no en té cap informació oficial. El seu portaveu, Xavier Díez, va posar en dubte que es consulti els claustres i en va criticar la manca de consens i de debat, en qualsevol cas, va qualificar l'anunci del Departament «política d'aparador, propaganda electoral». Díez va indicar que «sense pressupost no es poden fer polítiques tan ambicioses» i va considerar «un sarcasme parlar de nova arquitectura quan ni tan sols hi ha arquitectura», en referència al gran nombre de barracons que hi ha arreu del territori.

Barracons a Girona

A les comarques de Girona, el curs passat va començar amb 305 barracons instal·lats en un centenar de centres educatius.

Les escoles de Vall-llobrega i de Vilamalla i l'institut Salvador Sunyer Aymeric, de Salt, són els únics centres gironins que han entrat en un paquet de 27 obres que el Departament d'Educació va aprovar i encarregar a Infraestructures.cat a l'abril. La Conselleria, que ho va incloure en un pla d'obres per a set anys, va dir que el pressupost és de 104 milions d'euros (10.850.000 per als tres projectes gironins).
 

A banda d'això, a Girona estan en marxa altres projectes llargament reivindicats com els edificis per als instituts de Vilablareix i Caldes de Malavella. Segons Educació, a l'inici de l'últim curs, a Girona hi havia 102 centres amb barracons. 
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook