Ajudar els indigents que viuen al carrer a combatre l'onada de calor que des de principis de setmana afecta el país. Aquest és l'objectiu del dispositiu especial que la Creu Roja de Girona fa durant dos dies, repartint kits i donant consells als que dormen al ras per combatre les altes temperatures, que els propers dies es poden enfilar més enllà dels 40 graus.

Als paquets de menjar que habitualment els subministren s'hi sumen ara les gorres, els sucs i les cremes solars. Entre ahir i avui preveuen repartir-ne una cinquantena. Entre els qui n'han rebut hi ha en Vicente, que des de fa dos anys no té on dormir. Diu que passa el dia com pot. «Entro a l'estació de tren on hi ha aire condicionat o me'n vaig a la biblioteca a llegir», explica. Trobar on resguardar-se és important però també ho és evitar que aquestes persones se sentin «invisibles». «No només els portem menjar o beguda. Sobretot, els fem companyia», assegura el voluntari de Creu Roja, Toni Prados.

Els indigents són un dels col·lectius més vulnerables a les temperatures extremes, perquè es passen moltes hores del dia al carrer. Per això, els voluntaris de l'entitat, a més de repartir-los els kits, els donen consells. «Els diem que busquin zones fresques, com ara els parcs, i sobretot que s'hidratin molt, amb aigua o sucs sense sucre», explica un dels voluntaris, en Toni Prados. El recorregut comença cap a quarts de deu de la nit. Els voluntaris recorren la ciutat en una furgoneta i, cada cop que veuen un sensesostre, s'aturen per donar-li els diferents productes i xerren amb ell una estona, interessant-se per la seva situació. Ha de fer el repartiment de nit perquè és quan és més fàcil localitzar els indigents.

Si fa calor, a l'estació

A l'hivern fugen del fred, ara de la calor. Això és el que intenta fer cada dia en Vicente. Viu al carrer des de fa dos anys. Dorm a la zona de l'estació de trens i durant el dia, explica, es refugia a l'interior de les instal·lacions buscant aire condicionat. «Quan fa molta calor, he de fer com els animals, que s'amaguen», diu. «El dia passa molt lentament, dono moltes voltes, també vaig a la biblioteca», afegeix. Assegura que la vida al carrer és molt dura però que quan hi ha temperatures extremes, encara ho és més.