El passat 24 de maig, Dean Millers, un turista britànic que passava les vacances a Lloret de Mar amb la seva família, va ser atropellat en un pas de zebra quan es dirigia a un supermercat. Pocs segons després va ser colpejat per un altre vehicle. Així ho explica la seva esposa, Emily Clarke, a qui el personal de l'hotel va trucar de seguida i que, en treure el cap per la finestra, va veure el seu home estès a terra. «Només vaig poder veure un home estès al mig del carrer, i encara que no se'l reconeixia, sabia que era en Dean», explica Clarke, de 24 anys, en conversa amb Diari de Girona. El resultat: 26 ossos trencats, inclosos el nas, el fèmur i la pelvis, danys al ronyó i pèrdua d'unes quantes dents. Fins i tot, apunta Clarke, algú li va robar la cartera aprofitant que havia quedat inconscient. «Va ser horrible. Quan el vaig veure, només el vaig reconèixer pels tatuatges. Em vaig posar a plorar. Mai havia vist res així en la meva vida», recorda.
Aquestes eren les primeres vacances a l'estranger de Millers, i les gaudia en un hotel de Lloret amb la seva esposa, les seves dues filles -de dos i tres anys- i la seva àvia. Després de l'accident, el jove va ser traslladat immediatament en helicòper fins a l'hospital Josep Trueta, on es va sotmetre a vuit hores d'operacions. Tenia el nas trencat, el colze dret trencat, dos dits trencats, onze costelles de la part esquerra trencades i una de la dreta també trencada, la pelvis estava trencada per diversos llocs, el fèmur esquerre trencat i havia perdut totes les dents de la part superior, explica la seva esposa. «En acabar l'operació només el vaig poder veure durant dos minuts. En aquell punt, encara no em podia creure que fos ell», assenyala Clarke.
Malgrat la duresa del moment, la parella de Millers no té més que paraules d'agraïment per a tot el personal de seguretat i sanitari: «Mai podré estar prou agraïda a la policia de Lloret, el cirurgià que va operar-lo i a tots els metges que el van tractar, perquè li van salvar la vida. Estaré sempre en deute amb ells, perquè són fabulosos», explica Clarke.
Cinc dies després, però, Clarke i les seves filles van haver de tornar a Manchester, on viuen, mentre que Millers es va quedar ingressat al Trueta. Preocupada per la difícil situació amb què es trobava, Clarke va contactar amb l'ambaixada britànica. Des d'allà la van posar en contacte amb la British Benevolent Association (BBA), una associació que des de 2007 es dedica a prestar tot tipus d'ajuda a ciutadans britànics que viuen o visiten les comarques gironines. «Van ser fantàstics: van visitar en Dean cada dia i li van portar tot el que necessitava: aigua, llibres, revistes... el que calgués», explica Clarke. «Mai els podré donar prou les gràcies per tot el que van fer per en Dean i per nosaltres», afegeix.
Retorn a Manchester
En aquell moment, tot feia pensar que Millers podria haver de passar mesos ingressat al Trueta. L'assegurança de viatge de la família cobria les cures a Millers, però no els viatges de la seva dona per poder-lo visitar. Per això, Clarke, decidida, va explicar el seu cas a tots els mitjans britànics i va iniciar una campanya de crowd-funding -és a dir, per recaptar fons- per aconseguir prou diners per tornar a Girona i estar amb el seu marit. La campanya va ser tot un èxit, va superar les expectatives i li va permetre tornar al Trueta. «Els membres de la BBA fins i tot ens van venir a recollir al meu pare i a mi a l'aeroport», recorda Clarke.
L'evolució de Millers, per sort, va ser positiva. La recuperació serà lenta, però no va patir danys cerebrals ni a la columna vertebral, de manera que el pronòstic és optimista. El passat 21 de juny, gairebé un mes després de l'accident, va poder sortir del Trueta i tornar a Manchester en una ambulància privada, ja que el transport per avió comportava massa riscos a causa del seu estat. La recuperació, pel cap baix, li portarà com a mínim dos anys, però que a partir d'aquí podrà portar una vida «mig normal». «Ens han dit que serà un procés molt llarg. Ara ja és capaç de seure en una cadira, en una cadira de rodes i al llit, però no pot tenir cap pes sobre les seves cames durant almenys vuit o deu setmanes. Després haurà d'anar a fisioteràpia i haurà de tornar a aprendre a caminar», explica Clarke. A més, encara li falten algunes operacions, tant a les cames com als dits de la mà, però el pitjor ja ha passat. La seva dona se'n fa creus. «No havia vist res així en la meva vida», explica, quan recorda l'estat amb què se'l va trobar a la carretera. «No pensava que algú pugués sobreviure a un accident com aquest», afegeix.
De retorn a Anglaterra, la família no s'oblida de tot el que va fer per ells la BBA. De fet, fins i tot es plantgen fer una donació a l'associació. Mentrestant, Emily Clarke només es mostra agraïda pel bon tracte rebut a les comarques gironines.
