El Bisbat d'Urgell ha suspès dos capellans de Ribes de Freser -un dels quals és el responsable del santuari de Núria-, que estan essent investigats pel Tribunal Eclesiàstic de Vic per, suposadament, haver format part de l'organització sectària del Seminari del Poble de Déu, dissolta i prohibida l'any 2017. El passat mes d'abril, el Vaticà ja va portar als tribunals eclesiàstics un total de 17 capellans de Catalunya que suposadament havien format part d'aquesta associació de fidels, que permetia el sexe sense que fos considerat pecat, impartia lliçons de caire pseudomístic, pràctiques sectàries i tenia «una doctrina sexual dubtosa». De fet, el Bisbat d'Urgell ha estat un dels últims en apartar del servei religiós els seus membres investigats per aquestes pràctiques irregulars.
Segons va avançar el Diari d'Andorra, el Bisbat d'Urgell ha suspès en total quatre capellans de la seva diòcesi que van pertànyer a la clausurada associació Seminari del Poble de Déu, investigada per un tribunal eclesiàstic a instàncies del Vaticà per suposades pràctiques sectàries incompatibles amb la doctrina de l'Església, entre les quals hi hauria pràctiques sexuals. Dos dels capellans són els de Bellver de Cerdanya, mentre que els altres dos exerceixen a Ribes de Freser, inclòs el responsable del santuari de Núria.
Tots quatre formen part dels 17 capellans de Catalunya que haurien format part del Seminari del Poble de Déu, i que el Vaticà va ordenar el passat mes d'abril portar davant del Tribunal Eclesiàstic de Vic. El Seminari del Poble de Déu es va crear a Barcelona l'any 1969 de la mà de Francesc Casanovas, i va ser dissolt l'abril de 2017 per l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella. Malgrat que en el decret de dissolució no se'n van detallar els motius, El País va publicar que es tractava de qüestions teològiques, ja que el Vaticà considerava que la doctrina que impartia el Seminari era incompatible amb la doctrina de l'Església catòlica.
A partir d'aquí, la Conferència Episcopal Tarraconense va fer públic un comunicat on explicava que alguns membres de l'associació -disset capellans i dues laiques- estaven essent investigats per un Tribunal Eclesiàstic de la Diòcesi de Vic.
Ordre del Vaticà
Els sacerdots implicats formaven part de les diòcesis de Barcelona, Tarragona, Vic, Lleida i la Seu d'Urgell, i el Vaticà va ordenar que se'ls suspengués de forma preventiva l'exercici del ministeri públic. Tot i això, no totes les diòcesis van ser igual de ràpides a l'hora d'executar l'ordre. En el cas del bisbat d'Urgell, el seu bisbe, Joan-Enric Vives, ha estat un dels darrers en prendre la decisió.
