Simuladors de vols espacials i màquines que recreen les sensacions dels astronautes, a més d'experiències submarinistes que apropen al que se sent a l'espai, esperen Miquel Belda Vall, el ripollès de 16 anys que ha estat seleccionat per participar en un entrenament de la NASA als Estats Units. Una oportunitat extraordinària que, tal com apunta ell mateix, qui sap si acabarà decantant el seu futur, perquè ara en la seva llista de possibles estudis universitaris n'hi ha «dos o tres» que tenen a veure amb l'Enginyeria aeroespacial, la Física o la Intel·ligència artificial i anàlisi de dades. «El problema -diu- és que demanen notes molt altes».

Set-cents dotze noies i nois aspiraven a aconseguir una de les vuit places que l'ambaixada dels Estats Units a Madrid ha ofert a estudiants de secundària per anar a l'Advanced Space Academy, de l'Space Camp de Huntsville, Alabama, i commemorar el 50è aniversari de l'arribada a la lluna. Precisament, explicar què significa això per a ell va centrar la redacció que li demanaven amb la sol·licitud -«una de les grans fites de l'ésser humà», va escriure-, així com un vídeo d'un minut presentant-se i explicant les seves motivacions: «m'agrada tot el relacionat amb l'espai i vull cursar una carrera de ciències, per què no espacial?», recorda. Tant l'escrit com l'enregistrament havien de ser en anglès. Els altres requisits eren cartes de recomanació, que va demanar als seus professors de Física i Matemàtiques, i un certificat de notes d'aquestes matèries, Anglès, Tecnologia i Robòtica -de les quals ha tret nous i deus.

Provar sort

Ho va pujar tot al web del concurs quan estava a punt d'expirar el termini, a finals de març, un parell de mesos després que el seu pare -professor d'institut de Barcelona- veiés la convocatòria i l'animés a presentar-s'hi. Belda va provar sort, donant per fet que no ho aconseguiria i sabent «només que implicava viatjar a Amèrica i estava relacionat amb l'espai».

Un dia de mitjan maig, quan s'afaitava, va rebre una trucada que no va poder agafar. «Aquí tinc una anècdota», explica, divertit. La perduda es corresponia a un número desconegut que va marcar i el va redirigir al servei d'emergències de l'ambaixada dels Estats Units, on un home li preguntava en anglès quina mena d'emergència tenia. No es van entendre i la comunicació va acabar, però al cap d'uns segons el van tornar a trucar d'un número similar, però amb una dona que parlava castellà a l'altre costat i que el va informar que podria anar a la NASA.

Aquest serà el seu primer viatge fora d'Europa, entre el 3 i l'11 d'agost, i l'espera emocionat: «Em flipa anar a Amèrica a fer una cosa que m'agrada i que, si no m'hagués tocat, no hauria pogut fer mai». Llavors, podrà veure de prop allò que fins ara ha vist en els documentals de física i de l'espai que li agrada mirar, una de les seves aficions, al costat del piano i el violí, córrer, anar al gimnàs i, darrerament, llegir.