La defensa dels drets de les persones amb discapacitat , la lluita contra la mercantilització dels serveis d'atenció i la reivindicació de finançament per salvar els centres especials de treball són els objectius principals de la nova associació Iura -dret, en llatí-, que integren deu entitats sense ànim de lucre del Gironès, l'Empordà, la Garrotxa, la Cerdanya, el Ripollès i la Selva. Les seves primeres accions seran demanar reunions amb la directora territorial del Departament de Treball, Afers socials i Famílies i amb el delegat del Govern de la Generalitat.

El projecte, que es va començar a gestar el 2017, s'ha concretat en una organització que vol actuar com a «palanca del canvi» -en paraules del president, Salvi Amagat-, detectar les necessitats del territori i ser un interlocutor directe amb l'administració, ja que fins ara s'hi han adreçat a través de les federacions que els representen. Un dels seus valors afegits, segons van remarcar els promotors de la iniciativa, és que la formen entitats creades ara fa 40 o 50 anys per famílies de gironins amb discapacitat intel·lectual.

Els responsables de Iura van advertir dels riscos que comporta el «canvi de model» que s'està implantant a Catalunya, perquè «ara ja hi tenen entrada operadors mercantils que intenten fer negoci amb la discapacitat» i, tal com va alertar Amagat, això és «un perill molt gran» per a la qualitat dels serveis. Per aquest motiu, el president de l'associació va dir que una prioritat serà «demanar una llei que reguli que les entitats mercantils no puguin entrar a fer negoci».

Les entitats associades

Els membres de Iura són les fundacions Ramon Noguera i Astrid 21, de Girona; Els Joncs, de Sarrià de Ter; la Fundació Altem, de Figueres; Vimar, de Palamós; l'Associació Montseny Guilleries, d'Arbúcies; Integra, d'Olot; la Fundació Tallers de la Cerdanya, de Puigcerdà; la Fundació MAP, de Ripoll; i Aspronis, de Blanes.

La majoria tenen centres especials de treball (CETs) que el tresorer de Iura, Jesús Candel, va recordar que pateixen «una situació molt complexa». Alhora, va lamentar que els mòduls de finançament de la Generalitat per als serveis assistencials i residencials que ofereixen les entitats porten deu anys congelats.

Els problemes econòmics dels CETs, que contracten bàsicament persones amb discapacitat, s'han disparat aquest any amb la puja del salari mínim interprofessional que regeix el sou dels seus treballadors, sense que la mesura s'hagi acompanyat d'un augment de les subvencions que, segons la llei, pertoquen a l'Estat. Tot i alguns «pedaços», Salvi Amagat va afirmar que des del gener «no s'ha avançat per raons confuses, perquè no hi ha prou diners i es passen la pilota els uns als altres» -en referència als governs català i espanyol. La qüestió és que «hi ha entitats que tenen seriosos problemes per tirar endavant, estan en una situació molt desesperant i perillen alguns llocs de treball».

Malgrat les crítiques a l'administració i després de deixar clar que volen impulsar «reivindicacions contundents», Amagat va apuntar que també fan autocrítica perquè «el sector no havia d'haver deixat passar deu anys abans de protestar per la congelació dels mòduls». Una congelació sobre la qual Candel va aclarir que «no parlem només d'un tema de diners sinó de persones», ja que, a causa de les retallades, hi ha persones que no poden accedir a residències o els centres de treball no contracten persones noves.

El factor humà va ser, justament, el que va destacar Jordi Sistach, vocal de Iura, quan va recalcar que «hem arribat fins aquí només per ser pares de persones especials, sense ser economistes hem après a gestionar diners públics, sense ser empresaris hem creat empreses» i, també sense ser-ne professionals, han promogut la inclusió social. Basant-se en això, Sistach va afirmar que «volem ser interlocutors» del Govern.