L'instagramer gironí Long Li, de 18 anys, va ser víctima d'assetjament escolar i ciberassetjament quan tenia 14, i li va provocar baixa autoestima, sentiment de soledat i menys autoconfiança. Els efectes de l'assetjament físic i el virtual eren els mateixos: "En les xarxes no tenies manera d'afrontar-lo, era un assetjament 24/7". El va superar donant-li la volta als insults racistes que patia per ser fill de pares d'origen xinès: "Faig humor sobre els clixés xinesos i faig molta conya per normalitzar la situació i demostrar que no m'afecta el que em diràs tu i els insults racistes", ha relatat després d'insistir en la necessitat que cal més educació escolar contra el bullying i sobre Internet.
Ho ha explicat en la presentació de l'informe de Save The Children 'Violència viral', segons el qual el 84% dels joves catalans ha patit algun tipus de violència a internet durant la seva infància, i més de la meitat han estat exposats alguna vegada a material sexual virtual de manera involuntària quan era menor.
"La violència virtual és tan greu i tan nociva com la violència física", i moltes vegades la violència cibernètica pot derivar en violència física, ha alertat en una atenció als mitjans aquest dijous la responsable de Polítiques d'Infància de l'entitat, Emilie Rivas, en el marc d'una jornada al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab) juntament amb el diputat de la Junta de l'Icab Rodolfo Tesone i l''instagramer' Long Li.
El 42% dels enquestats ha patit ciberassetjament -el 64% per part de companys de classe i el 20% d'una exparella- i el 26% ha estat víctima d'engany pederasta -'online grooming'- amb 15 anys de mitjana, un "fenomen molt ampli" segons projecta l'enquesta, que s'ha fet a 222 joves d'entre 18 i 20 anys.
L'estudi, que recull que l'edat més habitual per iniciar-se en el món d'internet són els 12 anys, també mostra que el 10% ha patit 'happy slapping' -una agressió gravada i compartida en xarxes socials-, i el 5,4% ha estat víctima de 'sextortion' -el 12% de les noies i el 2,6% dels nois-.
La violència virtual provoca ansietat, depressió, baixa autoestima, pitjors resultats escolars, dificultats a l'hora de fer amics i fins i tot suïcidi: "Hi ha relació entre patir ciberassetjament i consumir drogues i alcohol" i haver estat víctima d'assetjament triplica les possibilitats de suïcidi i duplica les de consum de drogues.
Llei contra les violències
Ha assenyalat que es tracta d'un problema molt ampli però les mesures de protecció no acompanyen, i el 20% dels enquestats no tenien cap tipus de norma a casa sobre l'ús d'internet: "Una manera de protegir de manera més eficaç els nens passaria per aprovar una llei de protecció integral de totes les formes de violència" que inclogués la virtual -que va quedar paralitzada en el Consell de Ministres per les eleccions-.
També considera que cal que en el currículum escolar s'inclogui l'educació afectivosexual i una de ciutadania virtual: "Hem de canviar el xip, en lloc d'esperar que es produeixi la situació de violència per actuar, hem d'actuar abans" i prevenir.
El 25% ha practicat sèxting, una pràctica que Rivas ha assenyalat que han inclòs perquè pot desembocar en violència si les imatges es difonen: "S'exposen a un risc molt alt del qual sabem que no són conscients" perquè perden el control de les imatges una vegada són enviades.
Rivas ha subratllat que la millor educació 'online' és l'educació 'offline', i els pares i l'entorn poden ajudar els nens a evitar aquestes situacions si creen un espai de diàleg i aborden amb naturalitat temàtiques sexuals, i ha advocat per una educació basada en el diàleg i no en el control.
També s'ha referit a l'exposició dels fills per part dels pares -'sharenting'-, que consideren "una conducta de risc" tant perquè s'han trobat fotos penjades en xarxes socials pels pares -per exemple a la platja- en ordinadors de pedòfils, com perquè afecta els drets del menor i el respecte a la seva identitat, integritat física i psicològica i honor.
