El Govern de la Generalitat prohibeix durant dos anys ampliacions de bestiar i construcció de noves granges en zones amb un alt índex de càrrega ramadera i vulnerables per nitrats. Al conjunt de Catalunya afecta 66 poblacions. A les comarques gironines a Banyoles, Banyoles, Porqueres, Lladó, Santa Llogaia i Camós.

La mesura per limitar més bestiar a les zones vulnerables per nitrats està inclosa al Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes aprovat ahir.

El decret també introdueix la prohibició d'aplicar purins en festius i caps de setmana prop de nuclis urbans.

L'objectiu de la nova normativa és assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, i garantir, a la vegada, la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.

Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d'actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d'excel·lència, i el control i seguiment d'aquestes aplicacions, garantint la seva traçabilitat.

Aplicació pràctica del model de gestió

En origen a la granja, l'objectiu és reduir el volum de fems i purins així com del nitrogen, i altres nutrients, generats a les explotacions ramaderes, mitjançant la millora de l'alimentació del bestiar i l'ús de noves tecnologies; millorar els sistemes d'emmagatzematge i potenciar els sistemes de tractament que permeten l'exportació de nutrients fora de les zones amb alta densitat ramadera, en un esforç de bioeconomia circular.

En destí, es pretén garantir una fertilització d'excel·lència ajustada a les necessitats dels cultius i dels sòls. Una normativa ja prohibeix les aplicacions de purins amb vano o ventall, evitant així pèrdues de nitrogen per volatilització, buscant incrementar l'eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats.

Una altra de les mesures que introdueix el decret per tal de minimitzar les molèsties al conjunt de la ciutadania és que escurcen els períodes d'aplicació i enterrat i es prohibeixen les aplicacions de fertilitzants orgànics com ara purins en festius i caps de setmana a menys de 500 metres de nuclis urbans.

Moratòria absoluta

El decret estableix la moratòria absoluta de dos anys, a partir de la publicació del decret, per a la construcció de noves granges i ampliació de la capacitat d'aquelles existents que estiguin situades en un dels 66 municipis amb un alt índex de càrrega ramadera (ICR), és a dir superior a 1,2.

La majoria d'aquests municipis s'ubiquen a la Catalunya Central (48). A les comarques lleidatanes són set els municipis i a l'àmbit metropolità sis. Mentre a les comarques gironines en són cinc: Banyoles, Camós i Porqueres (Pla de l'Estany) i Lladó i Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà).

Per a la resta d'explotacions ramaderes situades en zones vulnerables per nitrats -amb un índex d'entre 0,8 i 1,2-, l'increment de bestiar només serà possible amb l'exportació de nutrients fora de la zona vulnerable. El decret determina que s'assigni a cada explotació ramadera una quantitat de nitrogen de referència, que és el màxim que podran aplicar a les zones vulnerables.

La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha assegurat aquesta tarda que el decret aprovat aquest dimecres, "llargament esperat i llargament consensuat amb totes les parts, marca un abans i un després en la gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes del país".

La consellera ha remarcat que el Govern té la responsabilitat de garantir "una activitat agrària que sigui ambientalment sostenible". Així s'ha expressat la consellera d'Agricultura, durant d'una visita que ha fet a una parcel·la agrícola d'Albesa (Noguera) on s'apliquen mètodes avançats de fertilització de sòls, a la zona de reg d'Algerri-Balaguer.

D'altra banda, Jordà assegura que l'incendi de la Ribera d'Ebre ha posat en valor la importància de l'activitat agrària i ramadera