05 de juliol de 2019
05.07.2019
Diari de Girona

Els socorristes de la Creu Roja gairebé han desaparegut de les platges gironines

L'entitat ha passat de vigilar 33 platges fa deu anys a controlar-ne 5 aquest estiu · Els requisits econòmics de molts concursos municipals els resulten inviables

05.07.2019 | 19:45
Dos socorristes de la Creu Roja en una platja gironina, en una imatge d'arxiu

Els socorristes de la Creu Roja estan desapareixent de les platges gironines per motius econòmics, derivats dels criteris amb què els ajuntaments adjudiquen el servei, i de manca de professionals, en aquest cas per les exigències d'una titulació oficial que ha augmentat el temps de formació per a una feina de molta temporalitat.

De cobrir pràcticament tota la Costa Brava, la Creu Roja ha passat a tenir enguany socorristes a només cinc platges de dues poblacions, Castelló d'Empúries i Begur, que l'entitat controla amb vint professionals diaris –dintre d'una dotació total de trenta.

Fa una dècada, l'estiu del 2009, 155 treballadors de l'organització vetllaven per la seguretat de 33 zones de bany, pertanyents a 11 municipis gironins; fa cinc anys, tenien un centenar de professionals en 26 espais; una xifra que l'estiu passat ja s'havia reduït a 10, vigilats per 25 dels seus socorristes.

Aquestes dades evidencien un gir que el coordinador de la Creu roja a Girona, Jordi Martori, va explicar que detecten des de fa anys i, sobretot, en els últims cinc, quan «la tendencia ha anat canviant». Un canvi que Martori va deixar clar que «és lícit en una contraprestació de serveis»; alhora que va recordar que quan la Creu Roja va començar a vigilar platges no hi havia empreses privades que s'hi dediquessin. Ara, en canvi, n'hi ha diverses que s'ajusten més a les condicions fixades per les licitacions municipals.

Jordi Martori va dir que, quan es convoquen els concursos, «s'avaluen econòmicament i qualitativament» i «n'hi ha que són inviables, hi perdem diners perquè els costos de la Creu Roja són superiors als de l'Ajuntament». El responsable de l'entitat a Girona va detallar que el 80% del seu pressupost es destina al personal, que desenvolupa les tasques de salvament professional; al qual s'hi afegeix voluntariat que realitza activitats complementàries relacionades amb les àrees de joventut i de medi ambient. Al cost dels professionals –va aclarir– s'hi suma el del material, en el qual va incloure els vehicles, les embarcacions, el combustible, el vestuari, el material d'autoprotecció i el compliment de les exigències que comporta tenir el certificat ISO per a la gestió de qualitat de les platges.

Un servei identificat amb l'entitat

A la impossibilitat d'ajustar-se als preus de l'administració local, Martori va informar que, progressivament, s'hi ha anat afegint un altre problema: la manca de gent formada per cobrir la demanda de platges i piscines, ja que «cada vegada costa més trobar personal que faci les hores de formació dels cicles de grau mitjà i superior de Salvament i Socorrisme, del Departament d'Educació, o de capacitació professional» a través del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC); «és una professió molt estacional que dificulta que la gent la faci», va considerar. Martori va lamentar la pèrdua d'«un servei que abans estava molt identificat amb la Creu Roja i que és molt proper a la població, però si no pot ser, no pot ser».

La UGT alerta que falten 90 socorristes a la Costa Brava

Noranta socorristes falten aquest estiu a les platges de la Costa Brava, segons la UGT i la plataforma SOS Socorristes, impulsada pel sindicat. En la seva opinió, aquest és el personal que caldria afegir als efectius actuals «per garantir la màxima seguretat» de les zones de bany del litoral gironí.

A banda d'incrementar el nombre de socorristes, la UGT i la plataforma demanen que els concursos públics amb què els municipis adjudiquen el servei de socorrisme haurien de ser, obligatòriament, per a un mínim de quatre mesos.

El sindicat ha reprès una reivindicació que ja va iniciar l'any passat, amb la qual reclamen que s'actualitzi la llei que regula el sector del socorrisme des del 1972; una norma que, des del seu punt de vista, estableix uns «mínims» que «han quedat evidentment desfasats». La UGT i la Plataforma SOS Socorristes consideren que la manca de recursos econòmics que els ajuntaments destinen al servei de vigilància de les platges precaritza les condicions de treball d'aquests professionals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook