La cerimònia de graduació dels estudiants de Dret de la DretUniversitat de Girona comptarà amb més transcendència, ja que serà la primera vegada que es podrà retre homenatge als 25 anys de professió als seus primers llicenciats. Avui una trentena d'alumnes del primer model d'estudi, la llicenciatura, seran homenatjats en un acte on també hi assistirà la consellera de Justícia, Ester Capella. «No hem aconseguit que vingui tothom, perquè després de tants anys és complicat aplegar gent que ha optat per camins i ciutats noves. N'hi ha, d'altra banda, que treballen a la universitat, i alguns els hem trobat per xarxes socials», explica Albert Ruda, actual Degà de la Facultat de Dret.

El 1994 la institució acabava de néixer, després de desvincular-se de la Universitat Autònoma de Barcelona, de qui depenia des del 1886. Llavors s'anomenava «Estudis Generals de Girona», i el model d'ensenyament, que era de cinc anys, s'impartia durant tres anys a Girona i els dos últims es feien a Barcelona.

Els inicis no van ser senzills. Fins que no es va posar la primera pedra del que ara és la Facultat de Dret, l'any 1997, els alumnes van haver de fer classes en uns mòduls prefabricats a Fontajau. Tal com recorda el que fou primer degà de la facultat entre el 1994 i el 2000, Eduardo Rojo, «vam estar més anys dels previstos en els mòduls prefabricats i això va portar, i al degà especialment, a dedicar molt de temps a les negociacions amb la Generalitat per a la construcció de l'edifici de la Facultat».

De fet, la construcció de la Facultat de Montilivi que Rojo va inaugurar en l'última etapa del seu mandat, durant el curs 1999-2000, és un dels moments més importants del seu pas per la universitat: «Aquesta reivindicació va enfortir des d'un punt de vista instrumental la qualitat d'uns estudis que ja havien demostrat la seva vàlua acadèmica abans de la creació de la facultat».

Durant aquells anys d'ensenyança, les classes magistrals i els manuals eren el punt de referència dels estudis. La llicenciatura té molts nostàlgics, però ambdós degans coincideixen en la dinamització i l'especialització de l'actual sistema en contraposició als anteriors dos models que ha viscut la comunitat universitària en els últims 30 anys. Rojo va viure dos plans d'estudis, cadascun amb el seus avantatges i inconvenients. El més transcendent, segurament, és el canvi de cinc a quatre anys de les carreres.

«Quan jo estudiava, amb prou feines llegíem sentències o estudiàvem casos. Hi havia poques pràctiques. Ens deien que la pràctica ja la veuríem quan sortíssim de la facultat», sosté Ruda.

El seu mètode d'estudi és un entrepàs entre la llicenciatura i l'actual sistema de graus, el Pla Bolonya. Tot i així, encara era lluny de la revolució tecnològica i ningú podia imaginar-se que la imatge de les aules amb arxivadors i papers i tinta impresa podria canviar tant en pocs anys. L'evolució de l'ensenyança de dret és, al cap i a la fi, un reflex dels avenços i desavenços de la humanitat: el Dret no és mai aliè a la realitat que l'envolta.

«Costa d'explicar als nostres alumnes que abans de l'aparició d'internet l'única eina d'estudi era el manual, i que per llegir les sentències s'havien de consultar els repertoris en paper», indica l'exdegà.

«Ara tot això ha canviat, i amb el pas dels anys s'han trobat noves maneres d'ensenyar. Ara es fa més anàlisi de casos, i es potencien molt les pràctiques. Els grups són més reduïts, i es pot treballar més amb l'estudiant, fer debats i potenciar la col·laboració», subratlla Ruda.

Rojo afegeix que actualment l'alumne disposa de més informació i documentació per formar-se. Tot i així, té clar que l'aprenentatge n0 s'acaba en una data determinada, quan s'obté una titulació, sinó que continua al llarg de tota la vida professional.

El que no ha canviat és la fascinació dels estudiants de Dret per l'advocacia. El gran gruix dels estudiants de la facultat, que ofereix tres carreres, es decanta per la carrera de Dret. Els estudis en Criminologia i Ciències Polítiques són relativament nous, i «no atrauen tanta gent». I si bé Rojo no té clar que l'interès per aquesta professió sigui «superior», en tot cas sí que emfatitza la democratització del món jurídic i de la implicació de la ciutadania en els afers de la justícia. I la pregunta del milió: hi ha massa advocats? No, i en això també hi coincideixen les dues personalitats. La justícia, igual que la salut, sempre serà reivindicada.