«El pacte de JxCat i ERC és el que més reflecteix els resultats del 26-M»

És evident que tens més marge, i sí que et permet fer alguna cosa diferent, però no massa, perquè amb en Pere Vila estàvem totalment d'acord en com gestionar la Diputació.

Per tant, es pot esperar un mandat en la mateixa línia de l'anterior?

Hem d'esperar una línia de com l'hem portat, segur, però amb un govern que no només el formarà un sol partit, sinó que n'hi haurà dos. Això voldrà dir molt més diàleg i molt més consens.

El preocupa, haver perdut la majoria absoluta i haver de governar amb ERC?

No em pot preocupar, perquè en definitiva és el que la ciutadania vota. Per tant, ens hi hem d'adaptar. No em preocupa, però sí que ens requerirà més esforç per les dues parts.

Tant JxCat com ERC van dir que era pacte natural i de país, però en altres llocs, com la Diputació de Barcelona, no s'ha produït. Quines circumstàncies es van donar perquè a Girona fos possible?

Que JxCat i ERC eren les dues formacions que havien obtingut més alcaldies, més regidors i més vots. Com a conseqüència d'això, pensem que l'«ajuntament dels ajuntaments» ha de ser un reflex del que passa als ajuntaments de manera individual.

Per què no s'ha pogut reproduir l'acord de JxCat i ERC a tots els organismes locals i supramunicipals?

Això no m'ho ha de preguntar a mi, perquè no ho puc respondre. Jo m'he preocupat exclusivament de la Diputació de Girona. Per tant, no puc dir per què ha passat en algun municipi o altre, o en algun consell comarcal... però serà, probablement, perquè hi hagi circumstàncies diferents i una conjuntura determinada. Sí que hi ha hagut un pacte una mica antinatural, i és que JxCat va guanyar bé a Figueres i no governa. Però aquestes són conjuntures de Figueres, que son diferents a les d'altres llocs. Jo he intentat fer les coses bé, tenint també en compte la conjuntura de país, perquè de diputacions només n'hi ha quatre i a Tarragona i Lleida governen els mateixos partits que aquí.

No pot donar la sensació d'intercanvi de cromos?

No hi ha hagut cap canvi de cromos, entre altres coses perquè hi ha diputacions que van ser pactades molt abans de les de Girona. El que sí que és cert és que nosaltres no podem fer res que al conjunt del país no es pugui entendre.

Van dir que les direccions nacionals de JxCat i ERC havien intervingut a l'hora de fer el pacte.

És evident que, en les diputacions, les direccions nacionals hi han de poder dir alguna cosa. Però al final, els que vam anunciar el pacte vam ser la gent d'aquí.

Per què van descartar l'acord amb el PSC, amb qui també havien estat parlant?

És que no es tracta de descartar, això no és tan fàcil. Jo era el cap de la llista més votada, i a més el president en funcions, i per tant crec que tenia l'obligació de parlar amb tothom. Hi havia quatre acords possibles: un, el que s'ha produït; l'altre, amb el PSC; l'altre, govern en minoria; o que nosaltres quedéssim exclosos.

ERC, però, de seguida va descartar parlar amb el PSC.

Sí, però matemàticament eren aquestes opcions. I al final, crec que s'ha produït l'opció que més reflecteix els resultats globals a les eleccions del 26-M.

La seva majoria absoluta a Banyoles el va posicionar des del primer moment com a favorit per repetir a la presidència?

Hi ha moltes circumstàncies. Jo havia estat president durant només deu mesos. Si a Banyoles hi havia un bon resultat, com hi va haver, i nosaltres podíem continuar governant, era força lògic que pogués continuar. Fer un trencament estant jo aquí hauria estat una mica estrany.

JxCat continua essent la principal força municipalista, però ERC li trepitja cada cop més els talons. Els preocupa?

A nivell de Diputació, no. Pensava que aquesta entrevista era sobre la Diputació.

Però la Diputació és un reflex del que passa als municipis.

Al llarg del temps, les coses canvien, en funció de les circumstàncies. Aquestes eleccions s'han viscut molt en clau municipal, però també hi ha tingut a veure la situació del país. I fins i tot una mica el que havia passat el 28-A a les generals. Però al final, als municipis, com per exemple a Banyoles, la gent vota molt en funció de les persones que es presenten.

Estan gairebé empatats amb ERC, amb nou i onze diputats.

Empatats no. Ells en tenen nou, i nosaltres onze. No és el mateix.

Però amb un govern tan ampli, serà difícil posar-se d'acord?

Com més gent, a vegades més complicat, però confiem que ho puguem organitzar de manera que no sigui així.

Estan negociant el cartipàs. Ja han decidit quines àrees es quedarà cadascú?

No. N'hem parlat, ho tenim embastat, però no ho podem anunciar perquè no ho tenim tancat. Espero que puguem fer-ho a principis de la setmana vinent i fer aviat el ple del cartipàs perquè al setembre la Diputació pugui funcionar a velocitat de creuer.

Han dit que han arribat a acords programàtics amb ERC. Què en destacaria?

El portaveu, Albert Piñeira, va destacar en el ple divuit punts: cooperació municipal, habitatge, serveis socials, cultura, esports, medi, salut pública, noves tecnologies, transparència... però això es resumeix en una sola frase: la Diputació continuarà essent l' «ajuntament dels ajuntaments», i continuarem donant suport a tots els projectes necessaris per al desenvolupament dels nostres pobles, ja que d'aquesta manera ajudarem als més de 753.000 habitants de la demarcació de Girona.

S'està passant d'un model en què la Diputació només donava diners a oferir cada cop més serveis?

Sí. La Diputació no només ha de servir per donar diners, sinó per donar serveis. A vegades fas un servei ajudant econòmicament a desenvolupar un projecte, obra o fira, o a vegades a l'Ajuntament no li has de donar diners, sinó les eines per desenvolupar-se: per poder tenir nous programes de comptabilitat, adaptar-se a la nova llei de contractació, feines de secretaria i intervenció...

Amb un govern tan ampli, quin marge d'actuació tindrà l'oposició?

Se'ls escoltarà, clar, no pot ser d'una altra manera. També representen ajuntaments, faltaria més. La gran majoria d'acords que es prenen a la Diputació són per unanimitat o per una gran majoria. Això és fruit de treballar-ho, i no té per què canviar.

Està previst que alguns organismes autònoms, com ha passat amb el Cilma, es vagin dissolent i integrant en l'estructura de la corporació?

El Cilma ha acabat la seva funció i s'ha abolit. Només es va quedar una comissió d'experts per debatre alguns temes. Però ara mateix, no tinc en ment que això pugui passar amb cap altre organisme. Això no vol dir que no passi mai, però de moment, encara no.

Tots els partits solen estar d'acord amb què la Diputació ha de ser més transparent i oberta a la ciutadania, però quina és la fórmula?

Tot el que fem ho expliquem. Si mira les xarxes socials, cada dia es publica tot el que fem en aquesta casa. Només hi ha algunes coses que tenen caràcter reservat. I pel que fa a més propera a la ciutadania... jo crec que tothom sap que existeix la Diputació, perquè tota la gent que fa esport, que està en clubs, entitats culturals... rep ajuda de la Diputació. La gent ja ho coneix, però així com a l'Ajuntament el ciutadà hi va, en el cas de la Diputació no atenem el ciutadà directament, sinó que està concebuda per ajudar els ajuntaments.

En aquest mandat hi ha onze diputades. Es corregeix una anomalia històrica?

Sí, però això no ho decideix la Diputació, sinó els partits.

Però vostè forma part d'un partit.

Sí, i que hi hagi més dones no és cap handicap, al contrari. Aquests temes, com més normal tot sigui, millor: si toquen més dones, doncs més dones, o si no, al revés. Si és la representació territorial, encantats de la vida que sigui així.

Va dir que el conflicte entre Catalunya i Espanya segueix més viu que mai.

I crec que no vaig dir cap mentida.

Quin paper ha de tenir la Diputació en aquest context?

Es necessita molt diàleg i generositat. Per tant, si la Diputació pot ser útil en això, encantats.

Es pot defensar el procés independentista des d'una corporació que depèn de l'Estat?

Les diputacions van ser concebudes per l'Estat, cert, però el finançament és el retorn del percentatge d'impostos que aporten els ciutadans de la demarcació. Per tant, sí que estan concebudes a la Constitució de Cadis, però l'Estat no hi nomena ningú. És gent d'aquí per ajudar els ajuntaments d'aquí. Des de la Diputació ens posem al servei del Parlament i el govern del nostre país pel que calgui, però respectant tothom. Hi haurà alcaldes i alcaldesses que no pensen com jo en relació a la plena llibertat del nostre país, però aquí, tot càrrec electe pot venir a fer les seves peticions per defensar els projectes dels seus municipis i han de ser atesos tots per igual, pensin el que pensin.

Què passarà quan surti la sentència del judici de l'1-O?

Primer ha de sortir la sentència, el contingut de la qual no el sabem. Per tant, fer càbales sobre una cosa que no ha sortit, seria una imprudència i una temeritat per part meva, i no ho penso fer. Haurà de tenir la resposta en la seva justa mesura i amb la màxima llibertat.