L'eruga peluda del suro ha protagonitzat enguany un augment de població sorprenent que ha captat l'atenció de molts nuclis urbans de les comarques gironines, com el Gironès i sobretot la Selva, i també del Maresme, per l'arribada massiva d'unes papallones .
El Consorci Forestal de Catalunya calcula que l'afectació de la plaga de l'eruga farà que s'acabi extraient un 25% menys de suro. El responsable de Sanitat forestal del Departament d'Agricultura (DARP), Jorge Heras, apunta que el problema rau quan les erugues es mengen el 50% de les fulles de les alzines, provocant així un gran estrès a l'arbre.
En aquest cas, es recomana esperar un any més a extreure el suro per la salut de l'alzina, produint així un greu impacte econòmic. Heras subratlla que fa 20 anys que a Catalunya no s'havia produït una eclosió tan gran de l'espècie.
El responsable de Sanitat forestal del DARP informa que l'eruga peluda del suro, que en una de les seves fases vitals passa a convertir-se en la papallona del suro, és un insecte autòcton que sobretot afecta les alzines i les alzines sureres.
La població està controlada pel mateix ecosistema, però cada set o nou anys, es dona una pujada de la població de forma natural i aquest ha estat un dels anys en què més exemplars han proliferat sobretot a la Selva i al Maresme però també a altres indrets com ara les Balears, Andalusia o Sardenya.
Heras explica que el mes de maig van començar a trencar-se els ous d'on surten unes erugues molt petites que es van desenvolupant a mesura que mengen les fulles de les alzines, tot i que quan hi ha molta població, també es mengen les fulles d'altres vegetals, com ara arbustos.
L'adjectiu de «peluda» en la nomenclatura popular de l'espècie s'atribueix perquè «l'eruga té una mena de pèls que no són urticans». En aquest sentit, els experts apunten que tant l'eruga com la papallona són inofensives però poden causar importants impactes econòmics, relacionats amb la tala del suro, i paisatgístics, a causa de la defoliació dels arbres i l'arribada massiva de papallones als nuclis urbans.
Quan les erugues es fan grans, fan un capoll d'on sortiran les papallones que per aquesta època estan en la seva màxima activitat. A causa de la proliferació d'exemplars d'enguany, diverses poblacions com ara Cassà de la Selva o Maçanet de la Selva han detectat la presència de gran quantitat de papallones nocturnes. Heras anuncia que en la següent fase, les papallones ponen els seus ous i cap al maig i juny de l'any vinent, tornen a sortir les erugues dels ous. Heras anota que els pics de població solen durant entre tres i quatre anys però si es fa una intervenció, com ara a partir de tractaments aeris amb productes biològics selectius, es pot reduir aquesta durada.
El mateix assegura que l'any passat es va predir que enguany hi hauria una alta població i es va determinar l'alarma. En relació amb el pronòstic, s'han aplicat tractaments aeris sobre les erugues a finals de maig i principis de juny amb l'objectiu de controlar i disminuir la població i rebaixar el pic. «Per fer el seguiment, usem unes trampes de feromones que són unes substàncies que atrauen els mascles d'aquesta espècie i així podem conèixer les zones on hi ha més quantitat d'exemplars», aclareix el responsable de Sanitat forestal.
Reaccions dels ajuntaments
L'alcalde de Cassà de la Selva, Robert Mundet, explica que «l'últim divendres de juny ens vam trobar moltes papallones del suro a l'edifici vell de l'Ajuntament, a la plaça de la Coma, i a Can Trinxeria». A partir del dimecres la presència de papallones a Cassà va anar a la baixa i finalment no es va haver d'avisar a l'empresa que gestiona les plagues al municipi.
L'alcaldessa de Maçanet de la Selva, Natàlia Figueras, apunta que l'increment de papallones a la localitat es va notar també a finals de juny i després aquest va començar a disminuir. Des del consistori es va voler donar informació als veïns per explicar en què consisteixen les papallones marronoses que sobretot es apareixen els vespres i sobre les parets blanques.
«A través de la regidoria de Medi ambient, vam revisar quines zones hi havia més papallones i ho vam comunicar per xarxes -com ara Facebook- perquè la gent estigués més tranquil·la». A banda d'explicar les característiques de la papallona, Figueras apunta que «vam indicar que no contemplàvem actuacions d'insecticida si la quantitat no anava a més. Si es donava aquest cas -que finalment no s'ha donat- estudiarien amb els Agents Rurals quines accions emprendre».
Afectacions en el suro
El Consorci Forestal de Catalunya i els productors de suro agrupats a Quality Suber lamenten el gran perjudici que els està causant la plaga de l'eruga peluda del suro que, segons apunta el Consorci en un comunicat, ha exfoliat completament milers d'hectàrees de suredes a tot Catalunya. Aquesta afectació als arbres provoca que aquests aturin la seva activitat vegetativa, amb la conseqüent pèrdua de productivitat de suro.
L'entitat apunta que en les darreres setmanes el Departament d'Agricultura ha acabat els tractaments aeris de control de l'eruga del suro a 2.000 hectàrees de la Selva i Maresme.
Molts propietaris de finques amb suredes han decidit no pelar-les aquest any, pel risc de debilitar els arbres i deixar-los exposats a l'atac d'altres insectes que podrien perjudicar-los greument. Per aquest motiu, tot i aquesta darrera actuació de fumigació, els propietaris forestals demanen que s'augmentin amb urgència els recursos que es destinen al control de plagues. A més, la primavera poc plujosa i els alts i baixos de temperatures ha fet que s'endarrereixi l'inici del període de pela, fet que pronostica que la producció final serà inferior a la de l'any passat.
