La ceràmica ha estat el motor econòmic de la Bisbal durant molts anys, sobretot durant el segle XIX i XX fins als anys 80 i 90. Molta de la immigració dels anys 60 i 70 va desplaçar-se a la Bisbal amb motiu d'aquesta indústria. En un inici, l'abast de la producció era únicament local, a partir del segle XVIII, coincidint amb el creixement demogràfic, creix la seva demanda. A partir del segle XIX, i sobretot durant la segona meitat de segle, la ceràmica viu la seva màxima esplendor quan els productes no només es comercialitzen a Catalunya sinó que també arriben a les colònies espanyoles d'ultramar.
Va ser a partir dels 90 quan molts fabricants van tancar el negoci tot i que s'hi va mantenir la ceràmica artesanal.
«Durant una temporada semblava que costaria mantenir-la, però aquests últims anys amb les polítiques que s'han dut a terme des de l'Ajuntament i amb l'impuls de l'Associació de Ceramistes, torna a haver-hi artesans que es volen quedar a la Bisbal i obrir un taller artesanal en el qual poden fer producció pròpia». Explica Enric Marquès, l'alcalde del municipi.
A més, com a conseqüència d'aquesta caiguda, els productors han hagut de reinventar-se i actualment exporten més del 90% de les peces a l'estranger, sent els francesos els principals clients. Des de particulars fins a grans firmes de roba com Massimo Dutti o Mango.
La Bisbal és un dels centres ceràmics més importants de Catalunya, declarada com a zona d'interès artesanal i es diferència d'altres espais de producció de ceràmica atès que s'hi troba molt diversificada. Al municipi es produeixen articles de terrissa, s'aplica a la construcció i també s'elabora ceràmica decorativa.
«La Bisbal és un referent tant en l'àmbit europeu com l'espanyol com a ciutat de la ceràmica. Estem adherits a l'Associació Espanyola de Ciutats de la Ceràmica des de fa temps. És una de les ciutats on la indústria es manté amb més força», recalca Marquès.
A més, el 2010 l'Ajuntament va obtenir el títol oficial de concessió de la marca comunitària Ceràmica de la Bisbal, un distintiu d'origen protegit en l'àmbit de la Unió Europea.
Projecte COOP'ART
La Bisbal s'ha adherit al projecte europeu COOP'ART pel foment de l'artesania i la ceràmica, que rep finançament del POCTEFA (el programa interregional Espanya-França-Andorra) en el qual participen 7 ciutats i pobles catalans i 7 cambres de comerç de França.
«Som 14 socis que ens vam trobar fa un any i mig per primer cop a la ciutat francesa Marques Lousant, que és una ciutat que es caracteritza per l'artesania ceramista i de porcellana», diu Marquès.
La Bisbal va presentar un projecte d'adequació dels espais exteriors del Terracota Museu per fer-ne un espai on poder realitzar una fira de ceràmica.
Enguany el municipi ha acollit el primer workshop de COOP'ART, on es va produir una reunió dels socis i visita d'artesans dels diferents sectors del món de la ceràmica. El projecte finança el 66% de les obres d'adequació del museu.
El museu és un element important del municipi, donat que hi ha dipositada la col·lecció de ceràmica de la Generalitat de Catalunya des dels anys 80. Segons Marquès, la feina que han fet els últims anys de promoció del museu i de la ceràmica ha comportat que s'adherissin al projecte.
Fira de la ceràmica
Marquès opina que la fira és un element dinamitzador de l'economia. La idea del municipi és realitzar una fira pròpia de ceràmica a la Bisbal que sigui adequada al temps actual.
«És important canviar els models de fira, de fàbrica i d'artesania. Tots han d'anar evolucionant per ser prou atractius per la societat. Necessitem estar al capdamunt i ser un element punter», explica l'alcalde.
Arran d'aquesta necessitat per explorar els nous models de fira, ceramistes i responsables municipals van visitar la fira anual de ceràmica a Montelupo Florentino, a la Toscana, en el marc del projecte europeu COOP'ART. La ceràmica és un dels sectors econòmics més importants per la localitat italiana.
En aquesta trobada es van recollir un conjunt de bones pràctiques en esdeveniments firals de ceràmica a escala europea que es preveuen ser aplicables per establir un nou model de fira de ceràmica que començaria el 2020 a la Bisbal amb previsió de continuïtat.
Cicle de terrisseria
L'Institut de La Bisbal acull el Cicle Formatiu de Grau Mitjà Tècnic d'arts plàstiques i Disseny en Terrisseria. Aquest últim es realitza, en una part, a les instal·lacions del Terracotta Museu amb l'objectiu de donar a conèixer la indústria ceràmica i l'art de fer-ne a tota la gent del municipi des dels més petits fins als adults. El cicle d'arts plàstiques també es fa a Olot, però el de terrisseria només es porta a terme a la Bisbal.
«És important fomentar el coneixement de la ceràmica des de l'escola fent activitats des de l'àrea de promoció i del museu com s'ha estat fent i aconseguir que la gent de la Bisbal torni a veure que aquest és un ofici tradicional que és nostre i que pot haver una sortida per guanyar-s'hi la vida», diu l'alcalde.
Existeixen grans artistes del món de la ceràmica, i d'altres que poden no ser ceramistes en la seva totalitat, però fan col·laboracions amb ceramistes per plasmar el seu art amb ceràmica.
Fa gairebé dos anys, el pintor i escultor Santi Moix va fer una actuació a l'església romànica de Sant Víctor de Seurí, al Pallars Sobirà. Consistia a omplir de frescos l'interior de l'església i comptava amb una peça clau que era una flor de porcellana feta íntegrament a la Bisbal amb la col·laboració dels ceramistes Joan Raventós, David Rossell i Anna Ballesté. El grup va fabricar tots els pètals de l'obra. Aquesta flor abans de ser dipositada a l'església va estar quatre mesos exposada al Palau de la Música. Fets com aquest demostren que la ceràmica bisbalenca està assolint un nivell de reconeixement tan nacional com internacional.
