La Fundació Emys, ubicada a Riudarenes, va acollir la setmana passada la primera jornada tècnica en el marc del projecte demostratiu que el Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF) està realitzant sobre la metodologia cocoon durant els anys 2019 i 2020. Aquesta iniciativa, finançada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i els Fons europeus FEADER, ha permès la creació de tres punts a la finca de Can Moragues on s'han fet reforestacions i plantacions en secà de format divers amb alzines, freixes i oliveres per demostrar les capacitats d'aquesta metodologia que té l'objectiu d'augmentar la supervivència de les reforestacions i les plantacions en terres de secà, en zones altament deteriorades, per exemple per haver patit un incendi, o perquè les plantacions anteriors no han funcionat.

El CREAF és l'organisme responsable de coordinar el projecte de la Fundació Emys LIFE The Green Link, que té la voluntat de difondre en què consisteix la tècnica del cocoon, i també un projecte LIFE, finançat per la Comissió Europea, que experimenta amb la tecnologia cocoon que ha desenvolupat la companyia holandesa Land Life Company. "La idea del projecte LIFE és provar aquesta tecnologia en diferents zones deteriorades de l'àrea mediterrània i de les Illes Canàries del juny de 2016 fins al març de 2020", apunta el coordinador del projecte d'àmbit europeu i del projecte de la Fundació Emys i investigador del CREAF, Vicenç Carabassa.

La Fundació Emys apunta que el cocoon és un dispositiu biodegradable amb forma de "dònut" que serveix per augmentar la supervivència de les plantacions de secà i reforestacions sense regs de suport. El procés de preparació seria el següent: es planta l'arbre, es posa el cocoon al voltant, s'omple amb 25 litres d'aigua -que s'alliberaran lentament per nodrir la planta en un marge entre 1 i 3 mesos-, es connecten les metxes amb les arrels i es tapa.

El responsable de Gestió agrària i forestal sostenible de la Fundació Emys, Ander Achotegui, apunta que el cocoon "crea una franja de seguretat que impedeix que creixin altres plantes que esdevenen competència". Com que es tracta d'un receptacle on viuen diferents insectes, Achotegui subratlla que l'eina també contribueix a promoure la biodiversitat. El mateix afegeix que "és un sistema biodegradable que al cap de dos anys es desfà i no deixa cap residu". Achotegui apunta que Emys està en contacte amb una escola de la Garrotxa i l'Escola Forestal de Santa Coloma, entre altres ens, per mostrar la tècnica.

Detalls del projecte LIFE

Pel que fa al projecte LIFE, Carabassa destaca que "tenim uns 20.000 cocoons distribuïts per diverses zones i pensem que la tècnica té un potencial important". El mateix destaca que és una metodologia que s'està estudiant i que depèn sobretot de les espècies sensibles que la necessitin. Carabassa considera que el sistema a partir del cocoon que es treballa a El Bruc (Montserrat) es podria aplicar als terrenys afectats per l'incendi de l'Ebre.