Les famílies de 90 nenes de les comarques gironines van signar l'any passat el seu compromís per evitar la mutilació genital femenina. Aquest document se signa a les consultes de pediatria abans que la família viatgi als seus països d'origen, després d'un treball preventiu previ i una vegada revisades les nenes per garantir la integritat física i psicològica de les menors.
De les noranta famílies signants l'any passat, 14 eren de Girona, 13 de Salt i 11 de Banyoles, entre altres municipis, i se sumen als documents signats en anys anteriors, que el 2017 van ser 85, que el 2016 van ser 114, i que el 2015 van arribar als 146.
Majoritàriament les famílies només signen el compromís en una sola ocasió, abans d'un viatge i només el tornen a signar si consideren que és necessari per reforçar la voluntat de no mutilar, expliquen des del Departament de Salut.
Aquesta és una de les dades presentades en el transcurs de la reunió anual de les taules locals i del grup de treball provincial de prevenció de la mutilació genital femenina i dels matrimonis forçats, en què van participar 30 professionals. Es tracta de persones de diversos perfils, com Mossos d'Esquadra, docents, sanitaris o treballadors socials, que treballen amb les comunitats practicants per prevenir la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats empoderant dones, nenes i des de fa poc, també homes.
I és que en la trobada anual també es va fer balanç de la iniciativa de formar a homes de les comunitats practicants d'ablació per donar-los eines perquè puguin incidir com a agents de prevenció i canvi respecte a aquesta pràctica, una iniciativa pionera a l'Estat que es pretén estendre arreu de Catalunya.
La formació consisteix a apoderar referents masculins per sensibilitzar altres homes es centra a trencar tabús sobre qüestions com el dolor físic i psicològic que comporta l'ablació, per evidenciar que no és només un problema de dones i aborda qüestions com la igualtat, els drets humans o l'educació emocional.
Durant el 2018 es van formar a catorze homes, què en el mateix any ja van impartir quatre tallers a Celrà, Blanes, Cassà de la Selva i Palamós, en què van participar uns 50 homes més.
La iniciativa, que està portant a terme l'entitat Jokkere Endam, va sorgir arran d'una reunió entre membres de la taula provincial i de diferents taules locals i s'inspira en l'experiència de l'associació Gams a Bèlgica, que va participar en una de les sessions formatives a Girona per exposar la feina que desenvolupa des de fa més de dues dècades per implicar els homes en el combat contra la violència envers la dona.
Durant aquest 2019 s'està reforçant aquesta línia d'actuació iniciada amb els homes, i al mateix temps es continua treballant amb el col·lectiu de dones amb la col·laboració d'entitats com Legki Yakaru.
Unes 1.400 menors en risc
A la província de Girona hi ha unes 1.400 nenes menors d'edat en risc de ser mutilades perquè pertanyen a una comunitat que practica ablació; a la família, la mare i/o germanes més grans han patit mutilació o pertanyen a un grup familiar practicant que té molt present el mite del retorn al país d'origen.
Aquestes nenes i famílies són d'especial atenció pels professionals que estan treballant en l'àmbit local preventivament per evitar una de les màximes manifestacions de violència masclista, amb gran impacte físic i psicològic i amb conseqüències a curt i llarg termini, ja que pot produir hemorràgies greus, problemes urinaris, infeccions o infertilitat, a més de quists o complicacions en el part i mort dels nounats, entre d'altres.
La població originària de països on hi ha comunitats que practiquen la mutilació les trobem a Salt, Girona, Banyoles, Figueres, Blanes, Olot, Lloret de Mar, Cassà de la Selva i fins a 140 municipis més. Bàsicament provenen de Gàmbia, Senegal i Mali, tot i que aquesta tendència no és homogènia a tot arreu i, a més, una part creixent de les nenes que es troben en risc de ser sotmeses a la mutilació tenen la nacionalitat espanyola.
Pel que fa als matrimonis forçats, a la demarcació de Girona hi ha un protocol pioner d'abordatge intersectorial des del 2014, l'únic en l'àmbit de Catalunya per abordar un fenomen que no està associat a determinades cultures o religions.
Des de les taules locals de prevenció, durant el 2018 es van treballar diverses casuístiques en aquest àmbit i, a més, des de l'entitat Valentes i Acompanyades es van formar 31 professionals de diferents àmbits.
