L'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona ha advertit del creixement un any més de la presència de meduses a les platges, incloses algunes espècies invasores, com la caravel·la portuguesa.«Aquest estiu, com ha succeït els últims anys, tornarà a ser habitual, i possiblement s'incrementi, la presència de meduses a les platges. En general, s'ha detectat un augment del número i la freqüència de meduses i també han començat a aparèixer cada vegada amb més assiduïtat espècies poc habituals, com la cubomedusa Carybdea marsupialis, ha advertit l'investigador de l'ICM-CSIC Josep Maria Gili.
El biòleg marí reconeix que la proliferació de meduses, en augment en els últims 50 anys, té impacte en la salut de les persones, el medi ambient marí, la pesca i el turisme. Els últims anys, a Catalunya les picades de meduses s'han incrementat fins a representar entre el 40% i el 80% de les incidències totals a les platges.
El nombre d'afectats per picada de medusa a Catalunya oscil·la entre els 15.000 i els 20.000 els mesos d'estiu, segons les dades dels serveis de socorrisme de les platges; un número que podria ser superior si es comptabilitzessin les persones que acudeixen directament a centres hospitalaris.
Davant aquesta proliferació, l'ICM-CSIC ha publicat un protocol per saber què fer en cas de picada d'una medusa. Treure les restes de medusa sense fregar i rentar amb abundant aigua salada i mai amb aigua dolça són algunes de les recomanacions bàsiques que s'inclouen a la guia, que també identifica algunes de les espècies més comunes que es poden trobar al litoral espanyol.
La guia, que forma part del Projecte Medusa de l'ICM-CSIC, es pot consultar en la pàgina web del mateix centre d'investigació i ofereix tant les pautes generals aplicables a totes les meduses com una sèrie de protocols específics per a certes espècies, com la Rhizostoma pulmo, la Cotylorhiza tuberculata o la Pelagia noctiluca, una espècie de color tirant a rosat o violeta, que és altament urticant i s'estima que causa entorn del 80% de les picades que es produeixen a les costes catalanes. Aquest any, aquesta espècie va avançar la seva arribada a la Costa Brava i ho va fer en quantitats més grans del que és habitual, sobretot al cap de Creus, on van començar a aparèixer a finals d'abril.
Entre les recomanacions bàsiques comunes a totes les espècies hi ha evitar fregar en treure les restes, rentar la zona afectada amb abundant aigua de mar, aplicar aigua amb bicarbonat, aplicar gel sec a intervals i, si persisteix el dolor, consultar amb un metge.
«El tractament davant la picada de meduses busca atenuar els efectes del verí, prevenir l'enverinament posterior de trossos residuals de meduses a la pell i minimitzar les complicacions derivades de l'ús de productes no provats», explica Gili, expert en meduses i un dels autors dels protocols.
La guia fa èmfasi a evitar algunes pràctiques que, lluny d'ajudar, poden empitjorar la condició de la persona afectada per la picada, com per exemple que no cal aplicar aigua dolça, ni amoníac, ni alcohol, no cal fregar la zona afectada, ni aplicar embenats a pressió i, excepte en casos molt específics, tampoc cal aplicar vinagre.
La pàgina del Projecte Medusa inclou també materials per aprendre a identificar les meduses més comunes del Mediterrani, com la medusa luminescent (Pelagia noctiluca), la medusa ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata) o la barqueta de sant Pere (Velella velella), i altres espècies invasores que comencen a aparèixer en les costes, com la caravel·la portuguesa (Physalia physalis).
