14 de juliol de 2019
14.07.2019

Famílies i consells comarcals demanen recuperar el servei de menjador a Secundària

Girona reclama cobertura legal per a les famílies que gestionen el servei

13.07.2019 | 23:25
Pancarta reivindicativa a l'escola Guillem de Montgrí, a Torroella, el primer dia de curs.

El debat sobre el futur dels menjadors escolars ha passat per Girona en una de les onze trobades que el Departament d'Educació ha programat al territori, dins un procés participatiu que hauria d'incidir en el nou model del servei. La creació d'un marc legal que permeti a les associacions de mares i pares d'alumnes (AMPA) i als consells comarcals assumir-ne la gestió va ser un dels arguments de consens dels participants. També hi va haver unanimitat en la recuperació del servei a Secundària, per evitar que els adolescents dinin tan tard com ara amb la jornada intensiva i per prevenir trastorns alimentaris; o en què l'espai del migdia s'encaixi en el projecte educatiu de centre.

Una altra reivindicació majoritària va ser que cada escola tingui poder de decisió sobre el model de gestió que s'ajusti més a les seves característiques, així com els criteris o les característiques del proveïdor. Els assistents a la reunió van defensar que es beneficiï l'empresa local i es prioritzi «el gestor més pròxim», amb l'associació de mares i pares d'alumnes (AMPA) com a primera opció, el Consell Escolar com a segona i, després, l'Ajuntament del Consell Comarcal –per aquest ordre.

Alimentació, qualitat i gestió


De manera general, la sessió –que va aplegar diferents col·lectius implicats en el servei de menjador– va analitzar l'espai del migdia a partir de tres eixos: com una peça més del projecte educatiu, l'alimentació i, en el bloc que va rebre més aportacions, la qualitat i el model de gestió.

En aquest últim apartat, els participants van incidir en la qualitat del menjar i en qüestions com ara la formació dels monitors i del personal de cuina o l'atenció que ha de rebre l'alumnat amb necessitats educatives especials.

Els assistents van valorar positivament que l'escola tingui cuina pròpia o, si això no pot ser, que la comparteixi amb la d'algun servei pròxim. També van opinar sobre les característiques de l'espai de menjador, que van reclamar que sigui un lloc adequat –«no a passadissos o replans»–, suficient per al nombre d'alumnes i amb mesures reductores de la contaminació acústica; sobre el perfil professional dels educadors, quants n'hi ha d'haver per nombre i edat dels escolars, i sobre la necessitat de donar-los estabilitat laboral i augmentar-ne la remuneració.

Segons recull l'informe de la sessió, entre els assistents van sorgir divergències al voltant de la gratuïtat o no del servei i del sistema de beques, per al qual es va proposar una tarifació que vingui marcada pels serveis socials. En relació amb el preu, uns van considerar que s'ha d'abaixar, mentre que d'altres van opinar que cal apujar-lo o establir un cost mínim per tal de garantir la qualitat.

Pel que fa a la petició que la Generalitat creï un marc legal que aixoplugui les famílies que volen gestionar el menjador escolar dels seus fills, es van apuntar propostes com ara establir convenis; que la gestió de l'espai del migdia sigui una excepció dintre de la Llei de contractació pública o de Serveis a les persones; o que els consells comarcals o la direcció de cada centre educatiu n'assumeixin la contractació.

Que se'ls tingui en compte


Per últim, els col·lectius que van acudir a la convocatòria gironina van demanar que el procés participatiu tingui «una vinculació real» amb la regulació o les polítiques públiques que afectin l'espai del migdia als centres educatius. També van reclamar més sessions territorials, ja que consideren insuficient limitar-ho a una.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook