n Miquel Noguer és el nou president de la Diputació de Girona. El pacte entre Junts i ERC ha donat una àmplia majoria al flamant equip de govern de la institució provincial. I si no fos per la conjectura actual, possiblement s'hi haurien afegit els vots del PSC, que sempre ha tingut un gran sentit de la responsabilitat en aquesta institució.

L'arribada al càrrec -ara ja a l'inici de legislatura- representa la culminació d'una carrera política desenvolupada en l'àmbit local. Pocs polítics en actiu a casa nostra coneixen el món municipal com en Miquel Noguer. De primer com a regidor i alcalde de Mieres, més tard com a president del Consell Comarcal de la Garrotxa i finalment com a alcalde de Banyoles, on ha assolit dues majories absolutes consecutives en uns moments de grans turbulències a casa nostra a causa d'un procés que domina el panorama polític.

No hi ha dubte que un pacte tan ampli dona una estabilitat molt important per tal de desenvolupar l'acció de govern. Segons el president en el seu discurs d'investidura la transformació digital i la transparència formaran dos dels eixos principals de l'agenda. Amb aquesta coalició de Junts i ERC els objectius s'han de poder assolir sense massa dificultats.

En Miquel Noguer ha estat bastant conciliador en tots aquells aspectes que avui protagonitzen la política catalana. De ben segur és un dels independentistes nouvinguts, perquè si no hi combregués avui no seria el president de la Diputació. Es necessita la benedicció d'en Carles Puigdemont i en aquest sentit no se'l pot contradir. Però els mots d'en Noguer demanant diàleg i generositat tant a Espanya com a Catalunya són aplaudits avui per molts sectors de la societat gironina. Per cert, l'acompanyen una colla d'alcaldes i regidors secessionistes que a les xarxes han expressat el seu orgull per ser membres de la Diputació, tot oblidant que és una estructura d'Estat. Però ja se sap, un bon sou amb poca feina a final de mes fa oblidar la ideologia fàcilment. Lluny resten aquells estirabots d'ERC i dels hereus de Convergència on demanaven la seva desaparició...

I així anem. En Miquel Noguer, però, és un home de consens i diàleg. La Diputació, segons ell, és l'ajuntament dels ajuntaments. És una bona definició perquè aquest organisme és bàsic en uns moments en què la Generalitat es troba en paràlisi permanent i sense cap full de ruta que no sigui el camí cap a la independència. Té diners i serà bo que els mandataris els sàpiguen administrar i que amb l'acció de govern ajudin a dinamitzar les comarques gironines des d'una òrbita turística, medioambiental, de vertebració territorial, de comunicacions, a nivell sanitari o d'impuls cultural. En aquest sentit, el Patronat de Turisme, el Xaloc o Dipsalut juguen un paper molt important.

S'enceta una legislatura a la seu de la Pujada de Sant Martí de Girona. La presidirà un polític de consens, capaç de donar joc a l'oposició i coneixedor d'una institució clau en el progrés de les nostres contrades. En Miquel Noguer és una garantia perquè el pacte entre Junts i ERC pugui funcionar i perquè el dia a dia sigui amanyagat per la normalitat, sense oblidar que la seva tasca sempre ha de ser al servei dels ciutadans.

Les dues formacions que en aquests moments dominen els ajuntaments gironins es repartiran els càrrecs i al pacte s'hi ha arribat sense massa estirabots. És per això la importància d'anar cap a una normalitat perduda en aquests darrers temps. Governar vol dir prendre decisions i fer progressar el territori. És la feina que pertoca a aquesta nova Diputació presidida per l'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer.