El canvi climàtic està alterant la qualitat de les aigües de l'alta muntanya pirinenca, segons un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que alerta de l'augment «alarmant» de l'acidificació natural de les capçaleres dels rius del Pirineu per l'augment de les temperatures.

La investigació s'ha dut a terme en les capçaleres dels rius Ter i del Freser, així com en els parcs naturals de l'Alt Pirineu (Lleida) i de Posets-Maladeta (Osca).

«El procés està en expansió i l'augment de compostos potencialment tòxics en les aigües podria arribar a afectar la qualitat dels recursos hídrics de les parts mitjanes i baixes de les muntanyes», adverteix l'estudi, que ha comptat amb la col·laboració de la Universitat de Gironai de la Fundació Biodiversitat i del Ministeri per a la Transició Ecològica.

A més, conclou que la problemàtica d'acidificació dels recursos hídrics pirinencs no és un fenomen localitzat en punts concrets del Pirineu central, com es pensava fins ara, sinó que s'està estenent per tota la serralada.

Explicar la problemàtica

El treball, dirigit per Mario Zarroca, investigador del Departament de Geologia de la UAB, ha permès documentar els principals sistemes fluvials afectats i explicar la problemàtica existent als responsables de les principals administracions locals i autonòmiques del territori.

«Els nostres resultats suggereixen que el canvi climàtic és el motor desencadenant del fenomen, ja que és possible establir una correlació entre episodis de sequera prolongada i increment de temperatura, amb l'augment dels processos de drenatge àcid natural», assegura Carles Roqué, investigador del Departament de Ciències Ambientals de la UdG.

L'acidificació dels rius es reconeix pel color turquesa de les aigües i la formació de precipitats blanquinosos rics en alumini que cobreixen els seus llits.

Un estudi a escala més gran

Els investigadors han ressaltat la importància d'iniciar un estudi a escala més gran per delimitar en detall les causes i començar a assenyalar estratègies preventives i correctives.

Els autors també assenyalen que «la potencial toxicitat de metalls i semimetalls que són finalment alliberats al mitjà, com arsènic, alumini i níquel, especialment a través de l'aigua, és àmpliament coneguda».

L'estudi s'ha fet amb tècniques de cartografia geomorfològica basades en treball de camp i estudis de sèries multitemporals de fotografies i imatges aèries, exploracions geofísiques mitjançant tomografia elèctrica de resistivitats i georadar, així com a partir de mostrejos hidroquímics, isotòpics i de bioindicadors, i anàlisi de sèries climàtiques.