Un equip d'investigadors liderat per l'investigador olotí Marc Güell ha demostrat que la composició dels bacteris de la pell es pot modificar. Científics de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i l'empresa S-Biomedic han aconseguit modular temporalment la composició del microbioma de la pell, el que pot tenir finalitats terapèutiques o cosmètiques. Els responsables de l'estudi, publicat a la revista Microbiome, ho han fet a partir de l'ús de bacteris vius, amb la idea que aquesta manipulació dirigida pot servir per tractar malalties, com ja va avançar fa uns dies a Diari de Girona Marc Güell, cap del grup de Biologia Sintètica Traslacional del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut.

El cos humà és amfitrió d'una comunitat microbiana complexa i rica, que resideix principalment a la pell, la mucosa oral i els tractes gastrointestinals, i té funcions fonamentals en la salut i la malaltia. En concret, la pell està colonitzada per molts microorganismes amb una composició d'espècies estable al llarg del temps i malalties dermatològiques com l'acne vulgar, l'èczema, la psoriasi o la caspa s'associen amb alteracions microbianes concretes.

Així, els investigadors assenyalen que la manipulació dirigida del microbioma pot convertir-se en «una estratègia terapèutica potencial per al tractament i estudi de malalties». De fet, l'equip científic recorda que un altre tipus de bacteris, concretament els resistents als antibiòtics Clostridium difficile que apareixen al microbioma intestinal es poden tractar a través del trasplantament fecal. De forma similar, «la manipulació del microbioma de la pell podria servir per tractar malalties cutànies».

Els investigadors es mostren «particularment interessats» en el Cutibacterium acnes i la seva diversitat de soques, ja que aquest bacteri representa «una part important» del microbioma de la pell humana, i certes soques estan associades amb un desequilibri «que probablement causa l'acne vulgar», explica Güell, que assenyala que s'han centrat a modular la subpoblació d'aquesta espècie.

Per a l'estudi, els investigadors van preparar solucions probiòtiques a partir de microbiomes de donants i les van aplicar a divuit voluntaris sans d'entre 22 i 42 anys. Es van definir vuit àrees diferents de la pell per a aplicar-los-les, al pit i a l'esquena, que tenen una gran abundància de glàndules sebàcies.

Els resultats indiquen que, després de les aplicacions periòdiques, el microbioma receptor passa a ser més similar al donant. El nivell d'èxit depèn de la composició de tots dos microbiomes i de la càrrega bacteriana aplicada, afegeixen. A més, després d'unes setmanes, el microbioma de la pell va tornar a l'estat inicial i no van detectar efectes adversos.

Aquest mètode obre la porta a desenvolupar solucions probiòtiques que ajudin la pell humana a passar d'estats microbians de la malaltia a uns saludables.

«Esperem que aquesta metodologia es pugui utilitzar per a estudiar i modificar els components microbians de la pell i es pugui aplicar en futures teràpies i recerques en el microbioma de la pell i malalties relacionades», conclou l'investigador garrotxí sobre l'estudi, en què van participar investigadors del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, la Universitat d'Aarhus de Dinamarca i l'Otto-von-Guericke-Universität Magdeburg, a Alemanya.