18 de juliol de 2019
18.07.2019

Demostren que es poden canviar els bacteris de la pell

Un equip d'investigadors liderat per l'olotí Marc Güell ha aconseguit variar la composició temporalment a partir del microbioma de donants

18.07.2019 | 19:54
Els investigadors Marc Güell i Bernhard Paetzold

Un equip d'investigadors liderat per l'investigador olotí Marc Güell ha demostrat que la composició dels bacteris de la pell es pot modificar. Científics de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i l'empresa S-Biomedic han aconseguit modular temporalment la composició del microbioma de la pell, el que pot tenir finalitats terapèutiques o cosmètiques. Els responsables de l'estudi, publicat a la revista Microbiome, ho han fet a partir de l'ús de bacteris vius, amb la idea que aquesta manipulació dirigida pot servir per tractar malalties, com ja va avançar fa uns dies a Diari de Girona Marc Güell, cap del grup de Biologia Sintètica Traslacional del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut.

El cos humà és amfitrió d'una comunitat microbiana complexa i rica, que resideix principalment a la pell, la mucosa oral i els tractes gastrointestinals, i té funcions fonamentals en la salut i la malaltia. En concret, la pell està colonitzada per molts microorganismes amb una composició d'espècies estable al llarg del temps i malalties dermatològiques com l'acne vulgar, l'èczema, la psoriasi o la caspa s'associen amb alteracions microbianes concretes.

Així, els investigadors assenyalen que la manipulació dirigida del microbioma pot convertir-se en «una estratègia terapèutica potencial per al tractament i estudi de malalties». De fet, l'equip científic recorda que un altre tipus de bacteris, concretament els resistents als antibiòtics Clostridium difficile que apareixen al microbioma intestinal es poden tractar a través del trasplantament fecal. De forma similar, «la manipulació del microbioma de la pell podria servir per tractar malalties cutànies».

Els investigadors es mostren «particularment interessats» en el Cutibacterium acnes i la seva diversitat de soques, ja que aquest bacteri representa «una part important» del microbioma de la pell humana, i certes soques estan associades amb un desequilibri «que probablement causa l'acne vulgar», explica Güell, que assenyala que s'han centrat a modular la subpoblació d'aquesta espècie.

Per a l'estudi, els investigadors van preparar solucions probiòtiques a partir de microbiomes de donants i les van aplicar a divuit voluntaris sans d'entre 22 i 42 anys. Es van definir vuit àrees diferents de la pell per a aplicar-los-les, al pit i a l'esquena, que tenen una gran abundància de glàndules sebàcies.

Els resultats indiquen que, després de les aplicacions periòdiques, el microbioma receptor passa a ser més similar al donant. El nivell d'èxit depèn de la composició de tots dos microbiomes i de la càrrega bacteriana aplicada, afegeixen. A més, després d'unes setmanes, el microbioma de la pell va tornar a l'estat inicial i no van detectar efectes adversos.

Aquest mètode obre la porta a desenvolupar solucions probiòtiques que ajudin la pell humana a passar d'estats microbians de la malaltia a uns saludables.

«Esperem que aquesta metodologia es pugui utilitzar per a estudiar i modificar els components microbians de la pell i es pugui aplicar en futures teràpies i recerques en el microbioma de la pell i malalties relacionades», conclou l'investigador garrotxí sobre l'estudi, en què van participar investigadors del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, la Universitat d'Aarhus de Dinamarca i l'Otto-von-Guericke-Universität Magdeburg, a Alemanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook