18 de juliol de 2019
18.07.2019
Diari de Girona

Els efectes mortals de les infraestructures i dels plàstics en la fauna salvatge

Les basses que acumulen aigua contra els incendis s'han convertit en un parany per als animals · Els cables elèctrics constitueixen un dels principals perills de col·lisió i electrocució per als ocells

17.07.2019 | 23:51
Els efectes mortals de les infraestructures i dels plàstics en la fauna salvatge

El plàstic, els filats elèctrics, les pantalles de les autovies, la calçada o els vehicles a motor són un perill per als animals salvatges. Des de fa anys, les entitats naturalistes alerten que cal adaptar a les seves necessitats el món creat per les persones. Les bèsties lliures tenen set i gana, busquen parella i a vegades han de migrar o canviar de territori. En la seva cerca, troben els elements que faciliten la vida als humans en forma de trampes que sovint són mortals.

Paranys amb aspectes innocents com les grans vidrieres dels centres cívics, els geriàtrics, els hospitals, els aparadors dels magatzems de mobles, els hotels... Els vidres són tan nets que els ocells veuen els arbres que hi ha a l'altre costat i, en vol rasant, es dirigeixen cap a ells. Un ocell pot arribar a volar a més de 200 quilòmetres per hora i, a aquestes velocitats, l'impacte contra els vidres és quasi sempre mortal; en molts casos, han de posar adhesius als vidres perquè els ocells els detectin. En comptades ocasions reboten i, si no moren a l'acte, els Agents Rurals els poden dur a un centre de recuperació de fauna.

L'efecte mortal dels vidres està en els llocs més insospitats. El barri del Pont d'Argelaguer està situat al costat de l'A-26, entre Besalú i Olot. Per protegir-lo del soroll de l'autovia, Carreteres hi va posar unes pantalles acústiques i, al cap de poc, els veïns van notar que feien un efecte mirall. Les aus es veien a si mateixes a les pantalles, es confonien amb congèneres i s'hi dirigien a tota velocitat per contactar-hi. El contacte es produïa, però amb la pantalla, que els causava una mort immediata,així que van haver de tapar l'efecte.

Paranys a prop dels boscos

Les basses per acumular aigua contra incendis són un altre parany. Situades a poca distància dels boscos, els animals les veuen com a petits estanys per calmar la set i refrescar-s'hi. Les guilles, les genetes i les fegines són animals que es mouen amb gran rapidesa i sigili. En canvi, dins una bassa artificial es troben amb la falta de les pedres o les branques que les ajuden a sortir de les gorgues i els estanys naturals. A les basses artificials, hi moren negades i, per això, els Agents Rurals hi fan posar petites escales naturals. A vegades, n'hi ha prou amb una xarxa subjectada amb pedres per salvar les vides dels animals del bosc.

La carretera és la principal trampa per a la fauna. Els animals la travessen quan canvien de zona en busca d'aliment o de parella. La pell blanquinosa de la panxa de la colobra resquitlla damunt l'asfalt i la serp no pot reptar bé. Travessa lentament la calçada i molt poques vegades aconsegueix arribar a l'altra banda. Les rodes d'una bicicleta, una moto o un cotxe la trenquen i l'aixafen i es queda damunt l'asfalt com una pell llarga i buida de sabata, testimoni de la vida natural que es desenvolupa a una banda i altra de l'asfalt.

El cabirol mira a una banda i a l'altra i no veu res ni sent res, però el depredador que s'acosta a gran velocitat per la carretera secundària és veloç i primer se l'emporta per davant i després el deixa agonitzar a la cuneta. Un conductor preocupat pel bony en el cotxe prem l'accelerador per marxar de la zona. Sota les rodes pereixen cabirols, serps, senglars, conills, gripaus, gats, eriçons, guilles... Es calcula que cada any es produeixen uns 1.200 sinistres amb animals implicats a Catalunya. Els atropellaments d'animals petits no es poden comptabilitzar.

Per reduir la mortaldat, Carreteres fa passos de fauna. Es tracta de ponts elevats o subterranis amb herba que traspassen les autovies. En alguns llocs posen petites canonades dissenyades per a vertebrats petits. Una altra solució és instal·lar tanques que guien la fauna cap a passos segurs, fins i tot fent servir olors per apartar-la de les zones més sensibles.

A Catalunya, l'inventari d'estructures i connectivitat recull uns 900 passos de fauna, en moltes ocasions exigits per l'avaluació ambiental de les obres. A l'Emporda, els naturalistes marquen els punts negres per morts de fauna per tal de demanar-ne.

Un exemple de pas elevat és el pont de l'A-2 a Fornells de la Selva. La intenció és que els animals puguin superar les barreres de l'autovia a través d'un pas segur i passar d'una banda a l'altra. En el 90% de les estructures de connectivitat han detectat el pas de musteles, eriçons, genetes i altres.

Els plàstics abandonats al bosc són un element inofensiu per a l'home i un perill per a la fauna salvatge. Fa poc, els Agents Rurals van haver de capturar un voltor per treure-li una bossa de plàstic que duia lligada a una pota i li impedia aixecar el vol. La bossa l'hauria mort. El plàstic els embolica els membres, se'ls agafa del coll i els és molt difícil desprendre-se'n. Si se'l mengen sovint els produeix una desnudrició crònica implacable. Una senzilla palla de xuclar begudes es pot convertir en una obstrucció del nas que acaba amb una mort terrible.

Rapinyaires als fils elèctrics

Els fils elèctrics provoquen la col·lisió i l'electrocució de les aus. A vegades, les conseqüències dels filats són tan importants que els cadàvers de les aus eloctrocutades són retirats per altres mamífers, per fer-los servir d'aliment. Els ocells més perjudicats són els rapinyaires, perquè utilitzen els fils com a suport per descansar, però les cigonyes sovint també són víctimes de l'electrocució. Quan un ocell gros es posa sobre una torre i toca dos cables conductors amb dues extremitats diferents, es converteix ell mateix en conductor i mor de manera instantània. Les companyies elèctriques posen protectors a les torres per evitar aquesta situació.

La col·lisió és perquè els ocells en vol a vegades es distreuen i no veuen els fils. Aquests accidents es produeixen quan hi ha mala visibilitat i no solen ser mortals d'immediat, però un ocell ferit a terra té molt poques possibilitats de sobreviure. Per evitar els xocs, les companyies posen siluetes de plàstic als fils i així els ocells tenen més possibilitats de detectar-los.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook