20 de juliol de 2019
20.07.2019

Les agressions a funcionaris a la presó del Puig de les Basses es dupliquen

El CSIF denuncia que els atacs a treballadors de centres penitenciaris pugen un 15% a Catalunya en el primer semestre de l'any Segons el sindicat, l'equipament de Figueres ha passat de ser modèlic i exemplar a ocupar una de les primeres posicions en el rànquing d'atacs a empleats

20.07.2019 | 00:46
Exterior del centre penitenciari del Puig de les Basses de Figueres el 4 de juliol de 2018.

Les agressions al personal de la presó de Puig de les Basses s'han duplicat en l'últim any, segons ha denunciant el sindicat CSIF. El centre penitenciari de Figueres ha passat de ser una presó considerada modèlica i exemplar a ocupar una de les primeres posicions en el rànquing de centres amb més agressions, afirma la mateixa força sindical.

En els 6 mesos que portem de 2019 s'han produït un total de 34 agressions enfront de les 26 que es van produir al llarg de tot el 2018. Concretament, s'ha duplicat el nombre d'agressions greus (de 3 al 2018 a 7 el 2019) i s'han triplicat les temptatives, de 3 a 9.

Aquesta problemàtica, però, no és aïllada. La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia que les agressions a funcionaris de presó han augmentat un 15% a Catalunya en el primer semestre de l'any. Durant aquest període s'han produït un total de 223 incidents, que han provocat la baixa mèdica de 24 funcionaris, amb un total de 580 dies de baixa. Els centres de Mas d'Enric (Tarragona) i Ponent (Lleida) també mostren un increment considerable d'atacs.

Política penitenciària

Alberto Gómez, delegat sindical a Brians 2 i funcionari de presons, apunta que la causa principal que explica aquest fet és la política penitenciària, que considera que està «en una fase embrionària, en la qual no s'aplica amb tota la contundència necessària». Així, opina que els càstigs no s'estan assignant de manera proporcional, fet que actua d'efecte crida per a la resta d'interns. «Si un agressor no té un càstig equivalent al dany que ha fet, el missatge per als altres interns és de via lliure», assenyala.

En el cas concret de Puig de les Basses, Òscar Montserrat, delegat sindical de la presó, remarca que les agressions al centre comencen a anar en augment a partir del maig de 2018, amb el canvi de direcció del centre. Des del CSIF asseguren que no ha variat ni la plantilla, ni els presos, ni les instal·lacions, i que l'únic canvi que s'ha produït és la gestió d'aquest, que consideren «radicalment diferent» a l'anterior Direcció.

És per aquest motiu que el CSIF fa del tot responsable l'actual direcció del centre de «la degeneració i manca de seguretat», així com de les «innumerables agressions físiques i psicològiques als treballadors del centre». Montserrat recorda l'última agressió que es va produir a Puig de les Bases, que qualifica de «gravíssim incident», en què un delinqüent perillós i conflictiu va agredir un funcionari de l'MR-II amb una ganiveta manipulada artesanalment, i va tractar de tallar-lo amb la intenció de causar-li greus lesions que podrien haver tingut conseqüències nefastes per a la seva integritat física.

A banda d'una aplicació estricta del règim penitenciari i dels protocols de seguretat envers els interns, els funcionaris demanen un canvi en el model de gestió de les presons, que «volca els seus recursos econòmics i humans en la reinserció i rehabilitació de l'intern, però deixa fora de les seves prioritats immediates el personal penitenciari». Requereixen que volen ser reconeguts com a agents d'autoritat, tema recurrent que fa poc van aconseguir portar al Congrés dels Diputats, però que no va prosperar. També reclamen una major inversió en departaments obsolets i «prestar més atenció a elements de seguretat passiva que acaben convertint-se en armes contra la nostra integritat física».

Així mateix, reclamen una major formació i informació sobre els perills amb els quals estan treballant i també dotar els centres de més personal, que en el millor dels casos és d'un funcionari per cada 40 interns. De fet, el col·lectiu es considera com «el gran oblidat» de la societat, i considera que la seva feina no és reconeguda com a tal, tot i oferir un servei tan important.

Diari de Girona es va posar en contacte ahir amb el Departament de Justícia de la Generalitat i no va obtenir cap resposta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook