El municipi de Portbou i la seva estació de tren s'han convertit en el punt de pas fronterer preferent dels Menors Estrangers No Acompanyats, anomenats MENA, per anar cap a França. La facilitat d'anar en tren cap a Cervera de la Marenda des de la línia que surt de Barcelona els ho possibilita.

La Policia Nacional ha notat un increment d'aquest tipus de migrants desemparats en els últims anys i, en aquest primer semestre, ja n'han detectat 44, un 20% més que l'any passat, amb 36. La major part l'han trobada en els controls aleatoris que realitzen als trens. El destí majoritari d'aquests joves és França, si bé en algun cas també en troben que venen de França per anar a Espanya.

Fernando Calvo, inspector de la Policia Nacional i cap accidental de la comissaria de Portbou, explica que aquest pas fronterer és l'escollit per aquest col·lectiu de joves desemparats. I ho demostren les dades: dels 45 menors que han localitzat a Portbou en els primers sis mesos de l'any, 44 eren migrants estrangers desemparats.

Pel que fa al perfil de joves que més localitzen, és el d'un marroquí, d'entre 16 i 17 anys, i que vol anar cap a França. L'inspector de la Policia Nacional destaca els motius pels quals considera que aquests joves desemparats escullen Portbou: «La facilitat que els dona el ferrocarril i també la ubicació, ja que és un punt a tocar de la costa, tenen facilitat d'accés a altres pobles de França».

Quant a la procedència i la situació amb la qual es troben aquests joves quan arriben a Portbou i se'ls detecta, Fernando Calvo assegura que la majoria venen de punts de Catalunya però que els últims que han localitzat són joves que han fugit de centres de menors de Còrdova o Granada, per exemple. De fet, dels 44 que s'han detectat aquest primer semestre de 2019, n'hi havia un terç que es trobaven a la base de dades on es registren els MENAs i, per tant, havien fugit d'un centre.

La majoria, marroquins

Però també n'hi ha un 22% que «són persones que mai s'han detectat a Espanya, sigui perquè han vingut a França o perquè s'han colat a Espanya i no se'ls havia localitzat». Dels 44 localitzats, 21 eren marroquins i 14, algerians. Aquestes són les dues principals nacionalitats dels menors que es detecten a Portbou. I d'aquests, la meitat anava cap a França. Tres dels MENAs localitzats eren «repetidors», és a dir, ja els havien trobat una altra vegada a Portbou intentant creuar la frontera. El CNP localitza majoritàriament aquests joves en els controls que fan en els trens, però també en troben a l'estació de la Renfe, i aquests, explica, «no podem saber si van o venen de França ni per on han entrat». Per tant, podrien ser, per exemple, joves que han optat per anar fins a Portbou per carretera i, fins i tot, s'havia donat algun cas fa un temps, diu l'inspector de la Policia Nacional, que haguessin entrat pel túnel «que va de Portbou a Cervera, que és molt curt».

Protecció dels menors

Fernando Calvo ressalta que no solen localitzar MENAs amb antecedents en aquest pas fronterer. «És anecdòtic, no arriba ni al 5% aquest primer semestre». També destaca que els nois amb qui tracten quan se'ls detecta «no solen parlar molt i solen arribar amb bastanta gana». I, naturalment, els policies els donen menjar i els ajuden en tot moment. Calvo destaca que «en tot moment estan bastant tranquils i no et posen cap problema». Una situació que pot canviar quan arriben en grup. Per exemple, recorda que fa quatre anys alguns «es posaven a córrer i, fins i tot, algun jove havia atemptat contra el policia en resistir-se». I remarca que si algú arrenca a córrer «és per desconeixement, no pas pel que els espera, que és una protecció». L'objectiu dels policies assegura que és «donar-los la màxima protecció perquè són menors d'edat».

La «màxima» protecció

La diferència entre un menor d'edat immigrant i un major d'edat és el protocol amb què se'ls tracta des de la Policia Nacional. Als menors no se'ls pot retornar, per exemple, a França, ja que no hi ha cap acord entre països. Per tant, quan es tracta amb un menor, han de seguir un protocol que busca protegir-lo.

Aquest consisteix, com explica el cap accidental de la comissaria de Portbou, d'entrada, a traslladar el menor localitzat al centre de protecció de la comissaria que té la Policia Nacional a l'estació de tren. I a partir d'aquí, els agents procedeixen a identificar-lo.

Calvo explica que es pot donar el cas que sigui un jove que ja estigui identificat anteriorment o no. Si no és el cas, el policia «fa una ressenya del menor per tenir-lo localitzat i donar-li una major protecció. Es posa en coneixement de la Fiscalia de Menors de Girona i de la nostra brigada provincial de Girona». Un cop s'han fet els informes i certificats corresponents, el pas següent és: «El passem a Mossos d'Esquadra de Figueres perquè ells tenen les competències amb menors i ells els posen en contacte amb la Fiscalia o el centre corresponent per donar-los allotjament, entre d'altres», diu l'inspector. Així doncs, el que realitza principalment la Policia Nacional és la ressenya del menor perquè estigui en el registre MENA. I tota la tramitació la fan, assegura Fernando Calvo, «el més ràpid possible i per donar-los la màxima protecció». Des que se'l detecta fins que els posen a mans dels Mossos d'Esquadra «podem tardar un màxim d'una hora i mitja. Cal recordar que tardem de camí fins a Figueres uns tres quarts d'hora».

L'inspector del CNP es troba en aquest punt fronterer treballant des de l'any 2014 i destaca que ha vist que en els últims anys el fenomen dels menors migrants desemparats ha anat a més en aquest punt fronterer i afegeix que això és conseqüència «de l'entrada de persones a Espanya. I igual que poden entrar més immigrants, també hi pot haver més menors». Des del 2015 fins al 2018 es pot veure aquesta tendència a l'alça. Per exemple, el 2015 a Portbou van detectar 55 menors migrants; el 2016, 40; el 2017 va repuntar amb 85 i l'any passat es van quedar amb 90. I augura que, veient aquest primer semestre (44), «passarem dels 90».

Aquest fenomen migratori de menors porta feina a la comissaria de Portbou, però no és la principal tasca d'aquests agents destinats a punt fronterer. L'inspector destaca que, per exemple, durant l'any passat van fer 214 detencions per llei d'estrangeria.