Treballar en contacte constant amb alguns productes químics, animals o farines pot incidir en la salut dels treballadors. Des del 2018, l'hospital Josep Trueta de Girona compta amb una Unitat de Malalties Ocupacionals Respiratòries que cada setmana rep entre dos i tres casos per determinar si els problemes respiratoris dels pacients estan relacionats amb el seu entorn laboral. Tres pneumòlegs, dues infermeres i dos professionals al laboratori treballen en el diagnòstic i tractament de malalties com l'asma ocupacional, les patologies relacionades amb l'exposició a l'amiant o la pneumonitis per hipersensibilitat.

«Solem trobar-nos dues situacions. D'una banda, l'empresa té un nivell de productes irritants superior al normal i hi ha més d'una persona afectada, per això és important trobar l'origen i demanar als responsables que ho solucionin», explica el cap del Servei de Pneumologia del Trueta i expert en malalties respiratòries ocupacionals, el doctor Ramon Obiols.

«De l'altra, també hi ha la possibilitat que l'empresa estigui treballant en condicions excel·lents, però què un dels elements que manipula generi en el pacient una malaltia per hipersensibilitat, al·lèrgica, mentre que la resta de companys estan bé. Normalment, el pacient se n'ha d'apartar», assenyala el pneumòleg. Indica que depèn de cada cas, però que a vegades el treballador pot mantenir la feina només suprimint un tipus d'activitat, una situació que el beneficia a ell i també a l'empresa, perquè no perd un professional capacitat.

Els casos arriben a la unitat derivats de l'atenció primària, dels serveis de pneumologia d'altres hospitals, des de la Unitat de Salut Laboral del Departament de Salut o una mútua. A més d'atendre pacients de les comarques gironines, també reben casos d'altres llocs, perquè hi ha poques unitats expertes en aquest àmbit.

Per a la valoració es realitzen diverses exploracions, com les proves de provocació, que es poden realitzar tant al lloc de treball del pacient com a la cabina de provocació del Trueta, un equipament de què només disposen quatre centres a l'Estat i que permet reproduir ambients de treball que poden generar al·lèrgies i afeccions respiratòries al personal que hi està exposat.

«Hi ha diversos factors que ens poden fer decidir per la cabina o treballar in situ: si el pacient pot tenir una reacció greu, val més fer les proves de provocació a l'hospital, per tenir-lo controlat; en canvi, si no tenim una sospita concreta de quina substància causa la malaltia, val més desplaçar-nos», explica el metge.

El desplaçament, que inclou el seguiment del pacient durant una o dues jornades, té avantatges, pequè permet que els especialistes coneguin les condicions reals en què treballa, l'espai i l'empresa, per veure les possibilitats de modificar el que perjudica el malalt.

En el que portem d'any, la unitat ha fet servir la cabina en tres ocasions i s'ha desplaçat a un parell d'empreses. «Una de les darreres vegades vam anar a una empresa de fustes, perquè hi havia moltes possibilitats, com el tipus de fusta, els vernissos, les serradures, les pegues...», explica el responsable de Pneumologia.

El diagnòstic més comú és l'asma ocupcional, però des del Trueta també han detectat casos de silicosi causada per la inhalació de sílice -un component del Silestone- en marbristes o de pneumonitis per hipersensibilitat en perruqueres, pel contacte amb les sals de persulfats presents als productes per decolorar els cabells.

Per les caraterístiques de l'economia gironina, també es donen casos de malalties relacionades amb la indústria surera o la ramaderia. És el cas de la suberosi, vinculada principalment amb els fongs que s'alliberen durant el procés de tractament del suro o el pulmó del granger, una hipersensibilitat causada pels bacteris i fongs del fenàs humit.

La unitat també ha diagnosticat pacients que han desenvolupat malalties respiratòries per la inhalació de les proteïnes d'alguns animals, ja sigui per feina, com una investigadora que treballa amb animals de laboratori, o per afició, com una pacient que tenia un ocell tropical al menjador.

Impacte social

«Les malaties ocupacionals encara estan molt infradiagnosticades. Fins fa poc l'atenció al malalt laboral era l'accidentat, i les mútues no estaven preparades per a la malaltia laboral. A mesura que ens van coneixent, ens fan arribar més casos», explica Orriols.

La feina d'aquesta unitat especialitzada té un impacte sobre la salut del pacient, però també social i econòmic. «Tan difícil i beneficiós és apartar algú d'una feina que el perjudica com ajudar-lo a reintegrar-s'hi si es descarta que l'afecta», remarca. «Quan les proves exclouen que la feina sigui la causant de la malaltia, és important l'habilitat comunicativa dels professionals. La persona que ha cregut durant un temps que treballar li generava malestar arriba a tenir fòbia a la feina, has de demostrar i demostrar-li amb resultats contundents i objectius que no és així, acompanyar-lo en el procés perquè recuperi la confiança per anar a treballar», subratlla Orriols.