La contaminació atmosfèrica, el canvi climàtic, la desertificació i la globalització tenen cada vegada més influència sobre la salut de les persones i especialment sobre la salut dels infants. Aquesta és una conclusió afirmada per Joan Guix, el secretari de la Salut Pública de Catalunya. Concretament, Guix va fer aquest avís poc després de la celebració de la Primera Jornada de Salut Mediambiental Pediàtrica celebrada a l'hospital d'Olot i la Garrotxa.
Segons l'expert, actualment estem en un àmbit de globalització i de canvi climàtic en què les amenaces vinculades al medi ambient són cada vegada més importants per a tots nosaltres. Així, va posar d'exemple la despesa indirecta que ha representat la prevenció de malalties lligades amb l'aparició del mosquit tigre donada pel canvi climàtic.
Poc després, els doctors Ferran Campillo (Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de l'hospital d'Olot i la Garrotxa) i Juan Antonio Ortega (Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de l'hospital Clínic Universitari Virgen Arrixaca-Múrcia) van concretar causes i efectes del canvi climàtic, la contaminació i la globalització. «Estem mirant-nos el món i preguntant-nos si ho podem fer d'una altra manera», va situar Juan Antonio Ortega.
Aquesta altra manera de fer les coses hauria d'evitar els perills ambientals sobre els nens i nenes de Catalunya i Europa. Els perills, segons va enumerar, són la contaminació de l'aire i del sòl, la contaminació dels mars i dels oceans, la salut de l'aigua de boca, la mala nutrició, el dèficit de contacte amb la naturalesa i les drogues legals i il·legals.
Va explicar que els nens de les famílies pobres estan sotmesos a més exposició de substàncies dins de la llar perquè viuen en cases de mala qualitat on els pares fumen. Sobre l'aigua, va alertar del canvi que suposa per l'espècie beure aigua provinent de la dessalinització del mar. Segons ell, hi ha comunitats, en les quals el 30 % dels nens pateixen excés de pes. Uns nens que alhora passen una mitjana aproximada de 900 hores davant de pantalles d'ordinador o altres aparells tecnològics. Per la qual cosa va reivindicar el retorn dels infants amb el contacte amb la naturalesa. Va apuntar que les exposicions al tabac, al cànnabis i l'alcohol són un gran risc per a tots ells.
Un dels efectes principals pot ser que «hi ha comunitats on un de cada deu escolars va a escola amb broncodilatadors i asma», va dir. Va considerar que el creixement de la patologia respiratòria i de l'asma vinculats a la contaminació atmosfèrica arriben fins a xifres epidèmiques.
Fins i tot, s'han observat trastorns en el desenvolupament sexual dels adolescents. Segons ell, les noies tindran la regla una mica abans que les seves mares. «Amb la importància que això té per l'arribada del càncer de mama en l'edat adulta», va valorar. Va avisar que els adolescents joves d'ara tenen pitjor qualitat seminal que els seus pares i avis.
La pediatria ambiental
El doctor Juan Antonio Ortega, va afirmar que la salut mediambiental suposa un dels desafiaments més importants pels sistemes sanitaris dels pròxims anys. «A Catalunya han començat per una unitat de pediatria ambiental», va dir. Es tracta de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa (PESHU Garrotxa) que funciona des de fa dos anys i mig a l'hospital d'Olot.
Ortega va expressar la seva confiança en el fet que l'experiència de la Garrotxa es pugui estendre a la resta de comunitats de l'Estat espanyol.
Segons ell, les unitats de pediatria ambiental són una resposta necessària a la creixent consciència social entre salut i mediambiental. Va explicar que les feines de les unitats de salut mediambiental es poden agrupar en quatre aspectes fonamentals: l'assistencial, els aspectes de salut ambiental comunitaris, la formació i capacitació, i la investigació.
En l'àmbit assistencial, va detallar que quan un nen neix amb una malaltia o una malformació respiratòria, els seus familiars l'hauran de portar a un pediatre ambiental. Respecte a la salut ambiental comunitària, va posar èmfasi en la necessitat de crear un espai de salut ambiental escolar similar a les especialitats de salut laboral que hi ha per als adults. En relació amb la formació i capacitació, va apuntar que farà falta «entrenar» les matrones i els metges d'atenció primària en el maneig de la recerca sistemàtica dels embarassos. Finalment, va indicar que fa falta investigar per aportar més evidències dels pacients que estan afectats de malalties «ambientalment relacionades».
En la mateixa atenció als mitjans, el doctor Ferran Campillo (Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de l'hospital d'Olot), va explicar que des de la fundació de la unitat han assessorat unes 600 dones. Segons ell, la societat cada vegada té més consciència de la importància de l'entorn en l'embaràs. Va posar d'exemple la incidència que pot tenir beure aigua d'un pou o treballar en una fàbrica de plàstic.
La funció de la unitat és donar pautes per fomentar els bons hàbits i reduir els factors de risc. A més, fan un seguiment de l'embaràs a través d'un protocol denominat «full verd».
Campillo va ressaltar la importància del fet que els pares i mares deixin de fumar, consumir drogues i beure alcohol durant l'embaràs. Va recordar que un 10% de les embarassades estan exposades de forma activa o passiva al cànnabis i un 4% en consumeix a l'inici de la gestació.
Va indicar que els efectes de les drogues poden afectar el neuro-desenvolupament de les criatures. Alguns dels efectes de la droga són la hiperactivitat, la falta d'atenció i el fracàs escolar. Els efectes són més grans en els primers cinc anys però poden arribar fins a l'adolescència. «Donem informació sobre els efectes que pot tenir el cànnabis i de seguida hi sol haver una separació del consum», va explicar Campillo. No obstant això, segons l'expert, a vegades hi ha parelles que no perceben el risc i continuen consumint perquè consideren el cànnabis com un producte natural.
Dins de l'àmbit de la pediatria ambiental, Ortega va explicar que el 95 % dels nadons afectats per l'espectre alcohòlic fetal són nadius, en contra de la idea social que atribueix l'espectre a nadons adoptats de l'est. Va aconsellar a les dones que deixin de beure substàncies alcohòliques a partir del moment en què decideixen ser mares. I, en el cas dels homes, dos mesos abans de començar a buscar la criatura.
