24 de juliol de 2019
24.07.2019
Diari de Girona

El virus letal que no mata els isards del Ripollès

Aquests exemplars resisteixen la infecció perquè tenen una segona soca atenuada del mateix virus que els fa immunes · Així ho revela un estudi sobre la Malaltia de la Frontera

23.07.2019 | 23:29
El virus letal que no mata els isards del Ripollès

Des de l'any 2001, els isards del Pirineu pateixen la Malaltia de la Frontera amb mortalitats de fins al 80%. Ara, un estudi de l'IRTA-CReSA i la UAB revela que els isards de la comarca del Ripollès no tenen aquesta malaltia perquè tenen una segona soca atenuada del mateix virus que els proporciona immunitat per superar-la i, a més, els protegeix de la soca més virulenta.

La Malaltia de la Frontera és coneguda en el món de la ramaderia, ja que provoca una malaltia abortiva que fa disminuir la producció de bestiar. El patogen, del gènere Pestivirus, inofensiu pels humans, es transmet via placentària de mares a cries, però també per contacte directe entre animals infectats.

L'isard és el primer animal que ha patit brots de mortalitat molt alta en exemplars adults infectats amb el virus. Aquest patogen està present en totes les poblacions d'isards del Pirineu, tot i que a la Cerdanya, a l'Alt Urgell i al Cadí és on hi ha hagut més mortalitat. De fet, l'any 2005 es va registrar l'episodi més greu en què va morir el 86% de tots els exemplars de la Cerdanya i l'Alt Urgell. Sorprenentment, segons informen des del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA), les poblacions d'isards del Pirineu més Oriental, en concret els de la Reserva Natural de Caça Freser-Setcases, sempre s'han mantingut estables des que se sap que aquest Pestivirus està al Pirineu.

Segons els experts, després d'un brot epidèmic d'aquesta malaltia poden passar dues coses. El virus pot seguir circulant entre la població provocant encara més mortalitat o bé que la població es recuperi ràpidament perquè s'ha aturat la transmissió i el virus ha deixat de circular. Però en els isards del Ripollès mai s'ha produït cap d'aquests dos escenaris.

Segons els experts, després d'un brot epidèmic d'aquesta malaltia poden passar dues coses. O el virus segueix circulant entre la població provocant encara més mortalitat, o la població es recupera ràpidament perquè s'ha aturat la transmissió i el virus ha deixat de circular. Però en els isards del Ripollès mai s'ha produït cap d'aquests dos escenaris.

Immunes per una mutació

L'estudi esmentat explica aquesta exclusivitat, i és que els investigadors han identificat soques diferents del mateix virus de la Malaltia de la Frontera com a conseqüència d'una mutació genètica. «La soca més virulenta és la que afecta els isards del Pirineu Occidental (Andorra, la Vall d'Aran i la Cerdanya), on la mortalitat és molt alta. L'altra soca del virus, la menys virulenta, és la que actualment circula entre les poblacions d'isards del Pirineu Oriental, al Ripollès», explica el doctor Òscar Cabezón, investigador de la UAB adscrit a l'IRTA-CReSA. Aquesta segona soca atenuada ha fet que els isards d'aquesta zona desenvolupin anticossos que, a la vegada, els protegeix de la soca més agressiva del virus. «Això està actuant com una barrera immunitària que no deixa passar la soca virulenta cap a la part Oriental», afegeix l'investigador.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook