El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació està fent uns treballs silvícoles a la muntanya de Sant Miquel de Setcases per millorar l'hàbitat del gall fer, una de les espècies forestals més amenaçada al sud d'Europa. Concretament, el que s'està fent aquests dies és reduir la densitat de l'arbrat en una zona d'unes 16 hectàrees de bosc fent aclarides selectives. L'objectiu és deixar espais més oberts perquè aquesta espècie protegida tingui millors condicions per moure's, amagar-se i alimentar-se de fruits del sotabosc.

A la vegada, aquests treballs permeten potenciar la biodiversitat a la zona, afavorint espècies com ara fongs, insectes, líquens i altres ocells d'interès com el mussol pirinenc, també en situació d'amenaça. A més a més, s'estan fent anellaments a alguns dels arbres més grans perquè a poc a poc s'assequin i es converteixin en un hàbitat per a espècies com el picot.

Aquestes actuacions, que s'allargaran tot l'estiu, s'estan fent amb la col·laboració del Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès i del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser i s'emmarquen en un programa europeu transfronterer.

El Ripollès, zona estratègica

A Catalunya, el gall fer o gall de bosc ha patit una regressió important en els últims deus anys de prop del 30% a tot el Pirineu català. Actualment els mascles censats no arriben als 400 exemplars a territori català i el Ripollès és una zona estratègica perquè és el punt més oriental on viu aquesta espècie vulnerable.

A les comarques del Ripollès, la Cerdanya i l'Alt Urgell, i també a certes serres prepirinenques, ha estat constatada una davallada poblacional causada per alteracions de l'hàbitat. En el cas del Ripollès, es deu sobretot a la freqüentació dels seus espais per l'increment d'activitats a l'hivern com les raquetes, el senderisme i l'esquí fora de pista. A més, la falta de grans depredadors, com el llop o el linx, han fet proliferar els animals que ataquen el gall fer.

Segons explica Jordi Camprodon, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, els boscos d'aquesta zona són joves (antigament eren pastures) i acostumen a tenir una densitat massa elevada per al gall fer. És per això que el que s'està fent aquests dies és obrir alguns espais per oferir a l'animal zones d'amagatall per als pollets, evitant que quedin massa a la vista de depredadors, perquè puguin volar i també perquè entri llum suficient al sotabosc per afavorir el creixement de plantes com els nabius, un aliment molt important en la seva dieta.