28 de juliol de 2019
28.07.2019
Diari de Girona

La gestió dels boscos, mesura clau antiincendis

Davant d'un territori tan boscós com és la demarcació de Girona, experts apunten a la importància de l'equilibri entre autoprotecció i gestió del territori

28.07.2019 | 06:00
La gestió dels boscos, mesura clau antiincendis

Girona és una de les demarcacions més boscoses de Catalunya, amb un 72,4% de superfície forestal. Durant els darrers segles, el sector forestal ha estat un dels principals motors del món rural. Actualment, però, el bosc ha deixat de ser rendible, i la crisi del mercat de la fusta ha afectat de manera directa l'estat i la gestió dels boscos. Tan sols s'aprofita el 35% del que creix als boscos de Girona; cada cop hi ha més fusta i, per tant, més combustible per cremar. Al mateix temps, els boscos gironins, i més concretament els de la Garrotxa i el Ripollès, són uns dels més vulnerables als efectes del canvi climàtic, i més concretament a la sequera. Les alzines, els roures, el pi roig i el faig són les espècies més debilitades.

A aquest escenari se li suma la crisi sanitària que assetja els boscos gironins a través de múltiples plagues, com la caparreta del pi -plaga que està matant els pinastres de les zones costaneres- o l'eruga peluda del suro. Davant d'una situació tan complexa, Anna Sanitjas, degana del Col·legi d'Enginyers de Forests de Catalunya, explica la importància d'una gestió àmplia i integral: «La gestió forestal és l'eina clau per adaptar els boscos al canvi climàtic, reduir el risc d'incendi forestal i conservar la biodiversitat; una gestió integral de tot el territori que vagi molt lligada a la gestió agrícola i ramadera». Per aconseguir-ho, cal actuar a diversos nivells: governamental, social i del propi sector forestal.
«Vivim en un país mediterrani i hem d'assumir que d'incendis en tindrem, però podem treballar perquè no siguin massa grans i no posin en perill la vida de les persones», sosté Sanitjas. A més de ser un territori molt forestal, Girona és un territori molt urbanitzat i habitat al litoral, per la qual cosa «l'equilibri entre autoprotecció i gestió del territori és encara més important». Sanitjas insisteix: «Hi ha molta gent en un territori que crema». Això suposa un problema afegit: a partir dels anys 70 s'han construït de manera descontrolada urbanitzacions properes a les zones forestals, gent que viu als boscos però no hi treballa.

Per fer front a aquesta situació, Sanitjas assegura que «s'ha fet una gran feina» des de la Diputació de Girona i coordinada amb el Departament d'Interior, la Generalitat i consells comarcals per tal que els municipis tinguin franges de protecció contra incendis. Així mateix, apunta a la importància que els ciutadans sàpiguen com actuar i estar preparats en cas d'incendi.

Gestió forestal sostenible


Pel que fa a la gestió dels boscos i a l'adaptació d'aquests al canvi climàtic, els experts parlen de la «gestió forestal sostenible», que vetlla per aconseguir uns boscos més sans i més resistents a les pertorbacions. En aquest sentit, Sanitjas explica que ha d'existir un equilibri entre les zones de bosc jove i la de bosc vell, essent aquest últim el més resilient als efectes del canvi climàtic. A més, remarca la importància de reduir la quantitat d'arbres dels boscos amb molts arbres, ja que a major nombre hi ha més competència de recursos, i cada cop hi ha menys aigua. Actualment, un 57% del territori gironí està poblat per boscos densos.

Un altre aspecte rellevant és el manteniment del paisatge mosaic entre boscos i camps, equilibri que s'està perdent. «La superfície forestal està guanyant terreny als camps: la gent abandona el món rural i aquests camps es converteixen en boscos, en una massa forestal continua. Així, en cas d'incendi, tot crema», argumenta Sanitjas. Els Bombers han batejat aquests incendis com «els focs de cinquena generació», els quals poden arribar a ser incontrolables: grans incendis forestals simultanis, de gran intensitat, capaços de travessar autopistes i que escapen de la capacitat d'extinció. N'és un exemple l'incendi de l'Alt Empordà del 2012, que va cremar 13.000 hectàrees, convertint-se així en el més greu dels últims anys a Catalunya.

Per altra banda, la lluita contra els incendis i per la seva prevenció també implica dotar el bosc d'infraestructures per fer més eficient l'extinció en cas de foc. Els Agents Rurals insisteixen que cal actuar a les zones on el risc d'incendis és crític o en zones estratègiques on poder atacar l'incendi, i habilitar els boscos i camps de conreu amb camins i punts d'aigua. Si la gent gestiona i treballa en aquests boscos i camps, aquests camins seran clars i estaran en bon estat i, en cas d'incendi, hi podran actuar i arribar fàcilment els bombers.

A Catalunya però, un 73% de la superfície forestal està en mans de particulars, de manera que es complica molt l'aplicació de polítiques comunes. A més, els ajuts són pocs. Josep Alberich, tècnic de l'Associació de Gestors Forestals de les Gavarres, es queixa que les subvencions «són justes i molt minses», tenint en compte que mantenir el bosc és cada cop més car i menys rendible, i no tots els propietaris poden mantenir els seus terrenys com caldria. Això comporta un abandonament cada cop major. És per aquest motiu que, organismes com les associacions de gestors forestals, treballen per comptabilitzar uns aprofitaments forestals que siguin rendibles per la propietat i alhora incidir en la prevenció d'incendis.

Viure d'esquena al territori


«No podem viure d'esquena al territori, necessitem paisatges vius, paisatges gestionats per la gent que viu i treballa al territori», sosté Alberich. «Cal conscienciar a la gent que si el bosc ens dóna paisatge, oxigen i zones d'esbarjo i lleure, és també la nostra responsabilitat». Una manera d'ajudar a cuidar el territori és consumir productes locals com poden ser la carn de cabrit, l'oli o la biomassa. Projectes com Ramats de foc, en què ramaders pasturen els ramats en punts estratègics per fer prevenció d'incendis, potencien el comerç de quilòmetre zero. A més, aquests ramaders s'han associat al gremi de carnissers de Girona i han creat una marca perquè la gent pugui comprar aquests productes, que provenen de ramats que, segons Sanitjas, «actuen com a desbrossadores vives».

Segons els experts, aquest tipus d'associacionisme de petites propietats i gestors de boscos pot esdevenir la solució a la crisi del sector, ja que en un moment on aquest té poc mercat, pot buscar rendibilitat per vendre productes i trobar nous finançaments. Sanitjas apunta que aquesta conscienciació ha d'estar present no només en el consumidor, sinó també en el propi sector forestal, en els propietaris dels boscos: «La producció no ha de ser l'únic eix en què aquest es desenvolupi, sinó que s'ha de focalitzar també en adaptar-se al canvi climàtic i preservar la biodiversitat».

Possibilitat d'un gran incendi


Els experts diuen que si es donen les condicions climàtiques oportunes pot ser que es produeixi un gran incendi a les comarques de Girona, ja que els boscos estan patint l'abandonament i els efectes directes del canvi climàtic. Alberich ho corrobora i confirma els pitjors pronòstics: «Hi ha un estat d'abandonament molt greu, no només al massís de les Gavarres, sinó a tot Catalunya».

De fet, qualifica les Gavarres de «polvorí» per la quantitat d'energia emmagatzemada en els arbres, que actua com a combustible fàcil i situa el massís com una de les zones més perilloses dins de Catalunya en risc d'incendis. Els motius són múltiples: les sequeres importants acumulades des del 2007, les restes de combustible sec disponible com a conseqüència de les nevades de 2010 i que s'han retirat parcialment, la continuïtat de massa forestal i la conseqüent pèrdua del mosaic agroforestal. A més, s'hi suma el fet que el massís està envoltat d'activitat humana, el que suposa un element de risc, considerant que la causa principal d'incendi forestal és la negligència en activitats humanes.

Sanitjas acaba amb una frase optimista, però a la vegada sentenciadora: «Cal gestionar els boscos perquè tinguin oportunitats de futur».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook