28 de juliol de 2019
28.07.2019
Diari de Girona

Recuperen la història de la fàbrica Brutau de Sant Jaume de Llierca

Cent divuit anys després de la seva creació el 1860 pels germans Funosas, la fàbrica va tancar

27.07.2019 | 23:47

La presentació del llibre La Brutau, història de la fàbrica, va aplegar unes 140 persones al Casal de Sant Jaume de Llierca. L'acte va tenir lloc el divendres 26 de juliol i va ser presidit per l'alcalde de Sant Jaume de Llierca, Jordi Cargol, acompanyat de l'autor del text, el periodista de Diari de Girona Xavier Valeri, i del responsable del recull de fotografies i editor, Josep Oliveras.

En el parlament, l'alcalde va ressaltar el fet que quaranta-un anys després del tancament de la fàbrica, la localitat té una de les majors concentracions d'indústria de la Garrotxa. Va recordar que la major part de les indústries de la localitat estan ubicades al polígon de Politger. Es tracta d'un polígon establert en terrenys que havien estat propietat de la família Brutau i que van ser donats al poble quan van tancar la fàbrica.

Cargol va explicar que l'Ajuntament té la voluntat de comprar la fàbrica Brutau a la propietat actual i d'establir-hi un equipament que sigui beneficiós per als hàbits de salut de la gent. L'alcalde va considerar que una piscina coberta d'àmbit comarcal seria una bona destinació per una factoria que roman buida des de fa anys.

L'editor, Josep Oliveras, va agrair les col·laboracions en la cerca d'imatges i va ressaltar les dificultats en trobar material i testimonis..

L'autor dels textos, Xavier Valeri, va explicar que havia consultat molt de material digitalitzat que està a Internet, bibliografia, el Diari de la Província, la Gazeta de Madrid, l'arxiu comarcal i testimonis vius del temps d'activitat de la indústria.

Va explicar que la narració mostra els esforços per a la vida d'uns personatges recuperats per a la història que van ser transcendents a Sant Jaume i a la Catalunya de la primera meitat del segle XX.

Així doncs, va narrar que el 1889 una fàbrica de fil propietat dels hereus de Francesc Funosas va ser subhastada i comprada pel jove matrimoni format per Bartomeu Terradas i Àngela Brutau. La noia era filla de Bonaventura Brutau (1817-1878) i Rosa Manent, uns coneguts fàbricants de fil i de teixits de Sabadell.

El 1901, Bartomeu Terradas va morir, per la qual cosa la direcció de la fàbrica va passar a Jaume Brutau (1860-1921), germà d'Àngela i enginyer industrial. Jaume Brutau va ampliar i modernitzar la fàbrica i va establir una reglamentació del treball moderna amb torns i horaris establerts.

Es va trobar amb la vaga general d'àmbit català del 1902 i amb diferents problemes amb els representants del Moviment Obrer a Sant Jaume. Ho va solucionar perquè no hi ha notícies sobre les grans vagues del 1909, 1917 i 1919 a la seva fàbrica.

Segons va explicar Valeri, les dificultats dels obrers en els primers anys del segle XX estan documentades en un text publicat pel col·legi de metges i escrit per Vicenç Pagès Oliveras, el metge de Sant Jaume i Castellfollit en aquella època.

Paral·lelament al creixement de la fàbrica els obrers es van organitzar en sindicats, cooperativa d'aliments i associacions de socors mutus.

Per tal de corregir el dèficit amb energia que patia la fàbrica de Sant Jaume, Jaume Brutau va construir una central elèctrica a Sant Martí de Vilallonga (Ripollès) i va fer una línia per transportar-la fins a Sant Jaume. La línia va servir per donar energia a les localitats properes a Sant Jaume, entre elles Olot, on van nomenar Jaume Brutau, fill adoptiu en motiu de la qualitat de l'energia que els proporcionava. Per diferenciar la producció d'energia de la de fil va crear la firma Electra Brutau que va perdurar fins al 1935.

Al 1936, la fàbrica Brutau estava dedicada a la producció de fil de qualitat i donava feina a prop de 200 treballadors. Durant el conflicte, la van adequar per a produir munició.

Després, van seguir fins al 1978 quan els efectes de la crisi del petroli del 1973 van provocar el tancament acordat de la fàbrica que havia proporcionat els recursos per la creació del poble de Sant Jaume de Llierca en el seu aspecte actual.

Els Brutau van dissenyar la urbanització, van dotar el poble d'aigua, electricitat, i van fer una escola i altres equipaments.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook