Les hortes de Santa Eugènia, la platja d'Espolla i Vilanera són els tres paisatges que Paisatges Salvats ha posat en valor en col·laboració de la mobilització ciutadana.
El projecte pioner a Catalunya, impulsat per l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), l'Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany (Limnos) i Iaeden-Salvem l'Empordà, va arrencar el passat 17 d'octubre amb el seminari Paisatges salvats, paisatges per salvar, a la Facultat de Lletres de la UdG i ha finalitzat ara després de sis mesos de molta activitat.
Paisatges Salvats tenia l'objectiu de posar en valor la tasca de preservació dels serveis ecosistèmics directament lligada als processos de mobilització social per a la defensa del territori. A més de donar a conèixer els serveis ecosistèmics dels Paisatges Salvats, gràcies a la mobilització ciutadana a les comarques gironines, realitzar activitats divulgatives i tallers de participació per concretar els serveis ecosistèmics dels Paisatges Salvats.
Al llarg d'aquest mig any s'ha dut a terme una assemblea mensual, dirigida a la societat civil, particulars i empreses. La mecànica de les assemblees sempre ha estat la mateixa: una breu introducció d'inici sobre els serveis ecosistèmics i la defensa del territori, a càrrec d'especialistes de reconeguda trajectòria, i després un debat obert sobre els diferents valors dels paisatges salvats.
Es van realitzar dues assemblees a la comarca de l'Alt Empordà, dues al Gironès i dues al Pla de l'Estany, amb l'objectiu d'arribar a una gran diversitat de persones.
A partir d'aquestes, es van definir els tres paisatges salvats que serien objecte d'estudi: les hortes de Santa Eugènia, entre les deveses de Salt i el riu Güell, la platja d'Espolla, entre Fontcoberta i Porqueres, i el paratge de Vilanera, situat a l'Escala.
En paral·lel a les assemblees mensuals que s'han realitzat, també s'han fet entrevistes i enquestes a persones de reconeguda experiència en la gestió del territori per tal de poder aprofundir en la valoració tècnica.
El resultat d'aquestes accions han estat unes fitxes descriptives i una cartografia digital de cada paisatge, juntament amb un recull d'informació quantitativa (municipi, superfície o any, per exemple) i qualitativa (situació administrativa-legal, imatges representatives, valors ambientals o serveis ecosistèmics).
Aquests espais són representatius d'una gran varietat de més de 50 Paisatges Salvats de les comarques gironines.
El projecte ha culminat amb una sortida de descoberta als tres paisatges objecte d'estudi, i diferents experts han exposat la importància de la conservació d'aquests paisatges així com els serveis ecosistèmics que proporcionen i la seva història de la seva defensa.
