05 de agost de 2019
05.08.2019

L'endemà dels 18 per als joves que fugen per sobreviure

La sèrie-documental «18+1», elaborada per dos periodistes de l'agència La Talaia, pretén mostrar el desemparament que pateixen molts joves tutelats després de la majoria d'edat en ser expulsats dels centres d'acollida · El projecte va rebre un guardó en el marc dels Premis Carles Rahola de Girona

04.08.2019 | 22:33
Joves que acaben de ser rescatats a l'estret de Gibraltar, a l'espera de desembarcar al port de Tarifa, l'agost del 2018

Què succeeix l'endemà d'assolir la majoria d'edat per part de molts joves que emigren sols amb la voluntat de sobreviure lluny dels seus països d'origen i que es troben a centres d'acollida catalans? «Alguns centres, el dia que els joves fan 18 anys, els entreguen un entrepà i els deixen al carrer. Aquest és el cas d'un noi musulmà que no podia menjar porc i, a més, li van donar un entrepà de pernil», subratlla el fotoperiodista Martí Albesa, fundador de l'agència La Talaia, juntament amb la periodista Sara Montesinos. 10 capítols de 10 minuts cadascun en format de sèrie-documental volen posar sobre la taula el passat, el present i el futur de joves extutelats gironins que s'han trobat molts obstacles al llarg de la seva vida, com ara viure el desemparament després de la tutela i l'estigmatització social que discrimina i culpabilitza el col·lectiu sense sentit. L'impuls per engegar la iniciativa 18+1 va arribar amb el «Premi a millor projecte de comunicació periodística» dels Premis Carles Rahola de Girona d'enguany.

Els periodistes Martí Albesa i Sara Montesinos, ideòlegs i realitzadors de la sèrie-documental, es van trobar a Grècia mentre ell treballava en un reportatge fotogràfic i ella exercia d'activista i voluntària sobre el terreny. Després de creuar inquietuds i interessos, ambdós van decidir unir-se per treballar temes periodístics centrats en migracions i fronteres, sobretot enfocats en la frontera sud espanyola, «on molts menors intenten venir cap aquí i moltes vegades el que han de passar per arribar és inhumà», concreta Albesa. Arran d'aquest vincle, ambdós van donar forma a l'agència de comunicació i continguts per la transformació social La Talaia. Albesa recorda que arran d'un reportatge encarregat per la Revista de Girona sobre la situació de persones migrants i refugiades, «coneixem un seguit de joves que viuen al carrer després dels 18 anys». Amb aquesta observació, juntament amb els estigmes que pesen sobre el col·lectiu de joves que emigren sols, Albesa i Montesinos van presentar una proposta de projecte que va ser guanyadora als premis Rahola, amb el requisit de desenvolupar la iniciativa amb el marge d'un any. En aquests moments, el projecte està en ple rodatge i Albesa detalla que just la setmana passada ambdós van viatjar a Ceuta per gravar imatges per il·lustrar el camí que tracen molts joves per arribar a Espanya.

El mateix dona alguna pista sobre el projecte: «Hi ha capítols que parlen del Marroc per explicar per què els joves marxen de casa seva i les peripècies que es troben per arribar, com viuen als centres d'acollida, què passa després dels 18 o quins són els seus somnis». En aquest sentit, el fotoperiodista avança que el darrer capítol vol fer un experiment: «Unir els joves protagonistes amb joves catalans de la seva edat perquè puguin intercanviar experiències, ja que aquest projecte pretén apropar les persones i desestigmatitzar el col·lectiu dels menors no acompanyats». Albesa destaca que el projecte és fet pels joves i per als joves, ja que la intenció és publicar-lo al Youtube perquè es pugui compartir de forma totalment lliure. A banda del pressupost del guardó dels Rahola (2.000 euros), bona part del projecte està autofinançat pels dos periodistes que estan treballant intensament per trobar més vies de finançament i esprémer el potencial de la sèrie.

Sintonia amb entitats del tercer sector

L'equip de La Talaia està treballant en sintonia amb entitats gironines del tercer sector, com ara Girona Acull o l'Espai Antiracista de Salt, per poder conèixer la realitat dels joves que emigren sols que s'estableixen a les comarques gironines. Albesa destaca sobretot la sintonia i el treball conjunt amb Girona Acull, entitat que té «la funció de detectar situacions de desemparament de joves després d'haver estat tutelats per la Generalitat o bé que no ho han estat mai, i alertar i incidir perquè les institucions se'n facin càrrec o perquè impedeixin que els joves visquin situacions de vulnerabilitat», detalla Ramon Puig, activista de l'ens.

El mateix descriu que «ens trobem joves al carrer que no tenen permisos de residència i no tenen on dormir, i se'ls aboca al carrer, on han de sobreviure. Aquesta situació pot desencadenar sensellarisme o problemes de salut mental, entre altres conseqüències. Per tant, hi ha un racisme institucional que deixa els joves desemparats i un racisme social, bona part de la mà de mitjans de comunicació, que relacionen aquests joves amb la criminalització». Les experiències i l'assessorament de Girona Acull nodreixen el projecte que té la intenció de visibilitzar les desigualtats que pateixen molts joves en complir els 18 anys. En aquest sentit, el títol 18+1 té la voluntat de mostrar com viuen el postaniversari indesitjat per part de molts joves que emigren sols i viuen l'endemà del seu aniversari al carrer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook