06 de agost de 2019
06.08.2019

SOS Costa Brava desmenteix Calvet en el pla de Cap Roig

La plataforma assegura que «no és cert» que hi hagués cap llicència aprovada perquè no es podia concedir

05.08.2019 | 23:47

La plataforma ecologista SOS Costa Brava desmenteix el conseller de Territori, Damià Calvet, en relació amb l'aprovació del Pla Especial Urbanístic (PEU) dels Jardins de Cap Roig. L'entitat assegura que l'aprovació definitiva es va produir el 30 d'abril de 2019, tres mesos després de la moratòria, que va ser el 23 de gener.

«Potser està de vacances i les dates li ballen pel cap», ironitza la membre de SOS Costa Brava Marga Riera. Des de l'entitat volen deixar clar que «no es pot enganyar la població» i que el PEU no es dona per aprovat fins que no ho fa de manera «definitiva» la comissió d'Urbanisme –en aquest cas la de Girona. Riera també assegura que «no és cert» que es donés cap llicència per aquest PEU, ja que no es podia concedir sense l'aprovació.

SOS Costa Brava sosté que les aprovacions parcials –que donen els ajuntaments per exemple– no són definitives. Aquesta condició s'adquireix en el moment en què la Generalitat, a través de la comissió d'Urbanisme ho tira endavant. En aquest sentit, Riera assegura que les dates són «del tot clares» i, per tant, el PEU dels Jardins de Cap Roig es va aprovar després de la moratòria que aturava i revisava durant un any els projectes urbanístics a menys de 500 metres de la costa.

Si això es corroborés, significaria que el projecte de dos edificis i un auditori semisoterrat que pretén construir la Fundació La Caixa en aquest espai natural de Calella de Palafrugell s'hauria d'aturar i revisar. «Primer es va aprovar la moratòria, i després el pla definitiu. Això està molt clar», rebla Riera.

Dates a banda, des de SOS Costa Brava exigeixen al conseller que «doni explicacions» de per què la Generalitat dona l'aprovació per construir dos edificis i un auditori en un sòl no urbanitzable. La plataforma recorda que els Jardins de Cap Roig compta amb diverses qualificacions de protecció, com Xarxa Natura 2000 o la declaració del castell com a Bé Cultural d'Interés Nacional (BCIN).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook