La plaga de xinxes de la colza ( Nysius ericae) que va començar a Borrassà a finals del mes de juliol passat es continua propagant. Ahir va arrribar al sector de les Palaianes, a Celrà, segons va confirmar el primer tinent d'alcalde, Pitu Bartis. Es tracta d'«una àrea perimetral del municipi, que compta amb un camp de colza i [la plaga] ha afectat l'entorn urbà més immediat, però no ha estat generalitzat, no tenim constància que hagi afectat altres parts del municipi». Amb Celrà ja són dotze els municipis de la província de Girona afectats per una plaga d'insectes que no representa cap perill sanitari, però que provoca molèsties als veïns que la pateixen.

En el cas de Celrà, l'Ajuntament s'ha posat en contacte amb el regidor de Medi Ambient de Bàscara -després de Borrassà, el segon municipi afectat per la plaga-, Albert Serra, per informar-se sobre com tractar l'afectació. Segons Bartis, l'Ajuntament està seguint les pautes que els han recomanat des d'aquell ajuntament de l'Alt Empordà i estan aplicant un tractament fitosanitari al voltant de la zona afectada, així com en el camp de colza des d'on s'ha originat la plaga.

Protocol d'actuació

Des del Departament d'Agricultura, prèvia petició dels ajuntaments, faciliten un protocol d'actuació que inclou consells i recomanacions per combatre aquesta espècie. Tot i que la plaga s'ha estès per la Garrotxa, el Gironès i el Pla de l'Estany, fins ahir, només ajuntaments del Baix i de l'Alt Empordà s'han posat en contacte amb Agricultura per rebre informació, apunten fonts del Departament.

En aquest context, des de la Generalitat reiteren que no duran a terme cap acció perquè el fenomen no té consideració de plaga agrícola i perquè no comporta cap risc sanitari. «És un insecte molest, però no fa res. Si posés en risc la salut de les persones sí que hauríem de prendre mesures més dràstiques», expliquen fonts d'Aggricultura. L'erradicació de la plaga és una competència municipal i per aquesta raó el Govern, fins ara, s'ha limitat a oferir assessorament als ajuntaments que l'han sol·licitat.

El 2016 va ser el primer cop que aquesta plaga arribava a les comarques gironines. Segons Agricultura aquestes espècies tenen un cicle de vida d'un mes. Un cop segats els camps de colza, en èpoques de forta calor, les xinxes busquen refugi i aliment en espais més frescos i humits, per això, com passa aquests dies a pobles de la província, «es desplacen del camp a les urbanitzacions més properes».

«La xinxa Nysius ericae, és un insecte que no té afectació sobre els cultius ni les persones, només molesta visualment perquè, a més, són gregaris», explica Jordi Mateu, de Sanitat Vegetal. Aquesta divisió del Departament d'Agricultura contempla diverses hipòtesis, encara per confirmar, que explicarien l'origen d'aquesta plaga.

«Creiem que s'ha donat perquè ha estat un any de molta calor i amb diferents cicles. A més de ser una de les altres conseqüències del canvi climàtic. En fer més calor s'assequen les herbes, hi ha més migracions o les femelles es reprodueixen més». Aquest estiu l'escassedat de pluges ha assecat les plantes i els insectes que se n'alimenten es mouen per trobar aliment. Sobre la Nysius ericae, Mateu explica que es tracta d'un insecte dèbil i poc comú, classificat l'any 1829 per Schilling. «Alguns articles diuen que no es descriu l'insecte entomològicament com a plaga a Espanya des de 1948», precisa. I apunta com a solució al problema: «Si es llauren els camps, l'insecte acaba morint perquè no es pot alimentar»; per eliminar les xinxes, prossegueix Mateu, «no recomanem els productes químics, a no ser que sigui necessari, pel seu cost i perquè no són inòculs ni per a les persones ni per al medi ambient, a més de tenir efectes secundaris».

Aquest tècnic de Sanitat Vegetal considera que la competència del Departament d'Agricultura es limita a camps, parcs i jardins, però que quan plagues com la de la xinxa de la colza arriba a zones habitades, pertocaria actuaral Departament de Salut.

Olot evita les fumigacions

Olot figura en la llista de municipis afectats per les molestes xinxes. Francesc Canalies, director del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA), recorda que aquests insectes «són un organisme força petit, de tamany similar al d'una formiga» i apunta que «ho considerem una plaga per la seva explosió demogràfica». Convé amb els tècnics de Sanitat Vegetal que «les condicions climatològiques li han estat propícies, ja que el mes de juny ha plogut molt poc i s'ha recollit la colza, i els camps han quedat amb una gran quantitat d'individus sense menjar.»

El pronòstic de Canalies és que «en vuit o deu dies, això [la plaga] baixarà d'intensitat d'una manera espectacular». Mentrestant, a Olot, «el que intentem fer és posar mesures pal·liatives discretes: primer hem intentat aspirar-les amb les aspiradores de carrer, però no ha funcionat», de manera que «ara intenten llençar aigua dues vegades al dia amb el camió de reg de carrer de l'Ajuntament com a mesura per arrossegar les xinxes cap al clavegueram i fer-les desaparèixer de l'entorn de la ciutat».

Canalies recomana als veïns que no facin servir insecticides domèstics i industrials i que evitin polvoritzar-los. En aquesta línia, el SIGMA no es planteja ni recomana fumigacions per dos motius: en primer lloc, per preservar la biodiversitat, ja que les fumigacions afecten tots els insectes de l'entorn, i, en segon lloc, perquè aquestes actuacions poden ser perjudicials per a la població. «Si es vol fumigar, ho ha de fer algú acreditat», adverteix.

A banda d'això, Canalies recorda que un cop passen els efectes de les fumigacions, les xinxes tornen a sortir. Un eventual episodi de pluges continuades contribuirira de manera molt definitiva a l'erradicació de la plaga. L'aigua, explica gràficament, tindria «un efecte de rentat dels camps».

Segons el director del consorci, hi haurà més episodis de plagues relacionats amb el canvi climàtic. «Quan es donen les condicions ambientals i no hi ha depredadors, els animals es reprodueixen en grans quantitats fins esdevenir plagues», recorda.