Segons dades del Ministeri d'Interior, a data del 31 de desembre de 2018, a Girona hi havia 69 denúncies actives per desaparicions. D'aquestes, 6 reben la consideració d'«alt risc» i 63 de «risc limitat» segons la valoració de la policia sobre les circumstàncies que envolten el fet concret de la desaparició. En l' Informe sobre Persones Desaparegudes a Espanya, s'inclouen casos molt variats, des de «pèrdua de contacte voluntari» fins a «possibles segrestos». Aquestes xifres situen la província de Girona com la segona amb més desaparicions a Catalunya, per darrere de Barcelona (389).
De les 69 denúncies, 22 corresponen a menors -el 32%-, totes elles de «risc limitat», ja que es considera que hi ha «voluntarietat evident», com ara fugides dels centres d'internament o de centres d'acollida de menors. Això suposa un gran augment en comparació a les dades de l'any passat on, segons el mateix informe a data del 31 de desembre del 2017, tan sols hi havia una sola denúncia que afectava menors, també considerada de «risc limitat». A Barcelona també és substancial aquest augment: de 31 desaparicions de menors (2017), de les quals 6 amb «alt risc», a 137 (2018), 9 d'«alt risc».
El diputat socialista Rafel Bruguera fa 8 anys que està estudiant i treballant per sensibilitzar i millorar la gestió de la desaparició de persones a través del Senat i ara del Parlament, i dona una explicació a aquestes dades. «Les estadístiques bàsicament parlen de menors no acompanyats (MENA), molts d'ells multireincidents», explica en declaracions al Diari de Girona. I és que a comarques gironines fins fa un parell d'anys pràcticament no hi havia MENA. En canvi, a data de 15 de juliol de 2019, el sistema de protecció a la infància de la Generalitat atenia 404 joves a la demarcació de Girona.
Si comparem les dades de desaparicions actives amb les d'altres províncies amb una població similar a Girona (747.157 habitants el 2018 segons l'Institut d'Estadística a Catalunya), com Guipúscoa, Còrdova i Badajoz, veiem que tenen 11, 235 i 19 denúncies actives, respectivament. Tarragona, amb 797.128 habitants, presenta 62 denúncies vigents, de les quals 6, considerades «d'alt risc».
L'informe també repassa l'evolució registrada a Girona de sostraccions de menors -quan l'autor és un dels dos progenitors- en els darrers nou anys, que és positiva. Mentre que les dades de 2010 (12), 2011 (21) i 2012 (24) mostraven xifres notòries, a partir del 2013 s'observa una davallada important, amb dades que ronden les 9 sostraccions de menors de mitjana per any. El 2018 hi va haver 7 sostraccions de menors, un 50% menys que el 2017 (14). Segons el Ministeri, a Girona s'han detectat 109 casos en 9 anys.
Projecte d'una nova llei integral
Bruguera assegura que hi ha un compromís polític des del Congrés dels Diputats per reivindicar l'elaboració d'una llei integral que tindrà per nom l'Estatut de les Persones Desaparegudes. «Això és bàsic, ja que dotaria de drets als familiars de les persones que desapareixen», explica, i apunta la importància de tractar el problema «des d'un punt de vista integral, que contempli els aspectes judicials i socials, i no només la cerca policial». El diputat socialista recorda que «un 46% dels desapareguts té algun tipus de procés neurodegeneratiu del tipus alzheimer», per la qual cosa també és important treballar en polítiques de prevenció per protegir aquesta població de risc.
