Unes nou-centes persones estrangeres que viuen a les comarques de Girona han presentat, durant la primera meitat de l'any, una petició nova de reagrupament familiar o de renovació dels permisos de residència de familiars que ja viuen aquí. Mentre aquest tipus de sol·licituds es mantenen estables, les d'arrelament social han pujat i, segons va informar la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, entre gener i juny se n'han tramitat 779.

Girona és la segona província de Catalunya, després de Barcelona, amb més activitat d'estrangeria. Tal com passa al conjunt del país, els homes (el 77%) d'entre 30 i 44 anys (el 59,9%) són els que més demanen informes per acreditar l'adequació del seu habitatge, un requisit necessari tant per tirar endavant un reagrupament familiar com per renovar els permisos ja donats; en general, el primer bloc ha augmentat un 2% respecte al mateix període de l'any passat i el segon ha baixat un 5%.

El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, va fer balanç del primer semestre del 2019, període en què va destacar l'augment d'usuaris del servei d'atenció telefònica especialitzat, 012-Immigració, que ja ha atès 19.241 consultes i que cada vegada rep més consultes de professionals municipals.

La majoria d'interessats a fer venir la família són marroquins (33,4%); seguits, a molta distància, de la comunitat paquistanesa (14,9%). Pel que fa a la petició d'informes d'arrelament social, Girona ocupa la segona posició en el rànquing de municipis que n'han gestionat més; en aquest cas, el col·lectiu marroquí també és el que genera més activitat (17,7%), però l'hondureny passa al davant del paquistanès (15,4 i 11,7%, respectivament).

El gruix de l'activitat es completa amb les demandes del servei de primera acollida, que a Catalunya s'ha triplicat respecte al primer semestre del 2018. A Girona, l'administració que més n'ha tramitat és el Consell comarcal del Baix Empordà: 265 sol·licituds i 18 certificats signats durant la primera meitat del 2019.

D'altra banda, des del 2016, a Catalunya s'ha passat de 28 a 2.880 persones refugiades. Girona té 159 places -totes ocupades- per a aquest col·lectiu.