L'estudi té per objectiu conèixer l'estat de salut dels ratpenats i possibles malalties i inclourà mostres de les diferents espècies. Està finançat per Zoo de Barcelona i compta amb la col·laboració del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya que porta quinze anys investigant-los. Gràcies a aquest seguiment, s'ha confirmat que les femelles que viuen a la Fageda emigren al centre de França mentre que els mascles es queden tot l'any pels entorns de la Garrotxa.

Agafar mostres biològiques d'un ratpenat és una tasca per a experts en la matèria. I si s'hi afegeix la dificultat de fer-ho de dia, llavors ja el nivell de dificultat és màxima com també atzarosa. Així ho van comprovar els investigadors del Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB, Òscar Cabezón i Lourdes Lobato, i del Centre Tecnològic Forestal a Catalunya, Jordi Camprodon, durant una sortida aquest estiu a la Fageda d'en Jordà.

El primer pas era localitzar i capturar un exemplar de ratpenat a la zona, inclosa dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i on hi viuen dues espècies protegides. Per aconseguir-ho, es van baixar amb molta cura més de vint caixes niu que hi ha instal·lades i es van obrir per comprovar si al seu interior n'hi havia algun dormint.

Després de quatre hores, se'n va localitzar només un. Era un exemplar de ratpenat petit, el Nyctalus leisleri, una espècie més comuna als boscos catalans si es compara amb el seu germà gran, el Nyctalus lasiopterus. Es tracta d'un nòctul gros que amb les ales esteses pot arribar a fer 50 cm. Aquell dia, però, no es va deixar veure.

Tot i semblar una tarda poc fructífera, va ser una gran oportunitat per agafar per primer cop mostres d'aquests exemplars de la Fageda. Així és que els investigadors van extreure mostres biològiques per poder-les incloure a l'estudi sobre malalties d'aquests animals en territori català. Amb molta cura, van extreure-li mostres de sang així com restes de saliva, pèl i mostres rectals amb l'ajuda de bastonets.

També es va fer una exploració exhaustiva, pesant-lo i comprovant el seu estat de salut. Es va constatar que era un mascle d'edat adulta, que estava en molt bon estat i sense lesions ni paràsits. Una de les dificultats que hi ha actualment és determinar l'edat dels exemplars. Segons explica Lobato, una manera seria el desgast de les dents però no hi ha cap estudi detallat al respecte. El ratpenat és el mamífer més desconegut. La gran sorpresa va ser descobrir que tenia un microxip implantat sota la pell amb l'aparell lector. Un cop consultada la base de dades, es va saber que li havien posat feia quatre anys.