El primer trajecte de ferrocarril transpirinenc entre Ripoll i Ribes de Freser va celebrar, ahir, el seu centenari. Inaugurat el 10 d'agost de 1919 per diverses autoritats polítiques i religioses, els ciutadans de la vall van rebre amb entusiasme el primer comboi, que s'aproximava provinent de l'estació de Ripoll. De la il·lusió inicial del projecte, que prometia ser un enllaç eficaç amb la veïna França, es va passar a una situació d'estancament. En concret, el trajecte actual, que forma part de la línia R3 de la xarxa de Rodalies de Catalunya, presenta una velocitat molt semblant a la que hi havia fa més de 80 anys.
Els inicis de la xarxa es remunten a l'any 1907, a través d'un acord signat entre França i Espanya. L'historiador ripollès Agustí Dalmau explica que aquesta és una de les tres línies transpirinenques, l'oriental, i una de les cinc rutes actuals que connecten els dos països. De fet, el traçat del recorregut és el més recte que hi ha entre les ciutats de Barcelona i París. Això no obstant, és el trajecte més lent i sense enllaços directes, ja que els passatgers han de fer transbords a l'estació de la Tor de Querol i posteriorment, a Tolosa.
El tram de Barcelona fins a la Tor de Querol transcorre a través de 165,9 quilòmetres de vies, les quals avui encara segueixen pràcticament el traçat original. Així, a partir de l'estació de Montcada la línia R3 està formada per via única. «Per tal que els trens que venen en direccions contràries no topin, els combois han de restar a l'espera a les estacions, fet que allarga el temps del trajecte», relata l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira. Ho coneix de primera mà Glòria Francolí, usuària de la línia R3, quan confessa que agafa el ferrocarril «una hora abans, per evitar arribar tard a la feina a causa dels possibles retards».
Els usuaris alcen la veu
Glòria Francolí forma part de la plataforma «Perquè no ens fotin el tren», una entitat creada l'any 2012 amb l'objectiu d'aturar el tancament de l'estació de Torelló (Osona). La meta es va aconseguir i ara el grup continua lluitant per obtenir «petites millores». De fet, aquest estiu la plataforma es va reunir amb la Generalitat i, tot i que encara hi «estan treballant», es vol «adequar la periodicitat dels combois». L'activista assegura que «els horaris estan pensats pels habitants de Barcelona i no per la gent que vivim a la muntanya».
També demanen un desdoblament total de la línia i no de forma parcial, «tal com l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) ha vingut anunciant en els últims temps». Ara bé, no hi ha hagut cap mandat polític que no hagi acabat amb la promesa d'augmentar les inversions a l'R3, encara que sovint les proclames queden suspeses a l'aire. Per exemplificar-ho, la llavors ministra de Foment, Ana Pastor, va anunciar, per l'any 2016, desencallar el projecte del desdoblament d'aquesta línia, l'única amb via única del servei de Rodalies. Les paraules van quedar en bones intencions i actualment ha estat el govern de Pedro Sánchez el que ha promès invertir en el tram entre Parets i la Garriga.
Proclames dels alcaldes
Consultem la web que ofereix, en temps real, informació sobre el servei de Rodalies. A la línia de l'R3, hi ha un avís publicat fa una hora: «El tren, direcció a l'Hospitalet de Llobregat va amb 45 minuts de retard». «Saps quan surts però no quan arribes», assegura amb ironia Agustí Dalmau. «En el dia a dia, el nivell de fiabilitat, referent als horaris i als serveis, deixen bastant que desitjar», insisteix l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, mentre reivindica la «manca d'inversions i deixadesa».
Estacions desertes on no es poden comprar bitllets, retards generalitzats -línia amb el pitjor índex de puntualitat juntament amb l'R1- i megafonies amb anuncis de vies errònies -perjudicant sobretot a les persones invidents-, són el pa de cada dia d'aquest tram operat per Rodalies de Catalunya i amb titularitat de les infraestructures d'ADIF. «Van deixant deteriorar la línia i al final els sortirà més a compte tancar-la», sostè l'alcaldessa de Ribes de Freser, Mònica Santjaume.
De fet, la presència del tren a aquest municipi permet centralitzar els diferents pobles de la vall i els obre una via de transport públic cap a Barcelona. Santjaume afegeix que «hi ha gent d'altres ciutats, que els hi agradaria venir a viure a Ribes, pel tema paisatgístic i ambiental, però els horaris del tren els tira enrere».
Els alcaldes de Puigcerdà i Ripoll i l'alcaldessa de Ribes de Freser -entrevistats per elaborar aquest reportatge- recalquen la importància del tren a les seves respectives localitats. «Va suposar un abans i un després, representa una de les fites més importants que hi ha hagut al segle XX per la formació de la Cerdanya», assenyala Albert Piñeira.
Avís per incidències
Tot i la importància de l'arribada del ferrocarril als pobles pirenaics, els batlles no abandonen el seu sentit crític. Així, el puigcerdanenc critíca el «dèficit crònic d'inversions i manteniment», que acumula un «reguitzell» d'incompliments pel que fa a la redacció i execució de projectes. En múltiples ocasions des del territori, les autoritats locals «han defensat que aquesta hauria de ser una línia 100% traspassada a la Generalitat de Catalunya», afirma Jordi Munell. Des del consistori de Ripoll consideren que seria «una garantia de futur, davant l'actual manca de manteniment en infraestructures per part de l'Estat Espanyol».
L'estiu del 2013 va morir atropellada una persona a l'estació de Sant Miquel de Balenyà, quan creuava les vies en el pas senyalitzat. Com que no hi havia megafonia, l'home no sabia que el tren era de trajecte directe i no parava a l'andana. A principis del 2018, es va produir un altre atropellament a les vies de sortida de l'estació de Canovelles i aquest any també ha mort un home, a l'altura de Campdevànol.
No obstant això, els atropellaments són fets molt puntuals davant d'incidències més habituals, com despreniments o avaries en els combois. Al juliol un tren va descarrilar a l'interior del túnel de Toses i, davant la resposta d'ADIF de «modernitzar les prestacions del tram», aquest podria ser el punt de partida per augmentar les inversions a la ventafocs del ferrocarril estatal.
