12 de agost de 2019
12.08.2019

Detecten més de 540 abocaments il·legals a Girona en cinc anys

La major part són d'empreses o veïns que fan obres i llencen els residus per estalviar-se el gestor · Els Agents Rurals han interposat 134 denúncies durant l'any 2018 i reclamen més consciència del que es deixa al medi

12.08.2019 | 00:13
Detecten més de 540 abocaments il·legals a Girona en cinc anys

Vetllar pel medi ambient és una de les metes que té la societat actual per tal que no s'esgotin els recursos de la Terra. Hi ha, però, persones a qui preocupa poc la salut del medi i no dubten a saltar-se la llei quan es desfan dels seus residus abocant-los al medi natural i acaben creant autèntics abocadors il·legals enmig d'entorns naturals.

Fa uns dies va saltar una notícia que va causar gran sorpresa a molta gent: els Agents Rurals van localitzar 2.500 pneumàtics abandonats en un antic circuit de kàrting de Tossa de Mar. Després de fer les gestions corresponents, els efectius que vetllen pel medi ambient van denunciar-ne la propietat i la setmana passada es van anar retirant els pneumàtics i també una sèrie d'altres residus -per exemple restes d'embarcacions- que veïns de la zona havien abocat en aquesta àrea, que s'havia convertit en un autèntic dipòsit il·legal de residus, i també en un perill en cas d'incendi i un autèntic punt de cria del mosquit tigre.

El cap de l'Àrea Regional del Cos d'Agents Rurals a Girona, Ignasi de Dalmases, destaca que aquesta troballa la van fer membres del cos i que és una de les actuacions que han realitzat enguany, que serveixen per mostrar el dany que poden fer aquests tipus de fets a la natura. L'any passat van realitzar el rècord dels últims cinc pel que fa a aixecament d'actes per abocaments il·legals. Van interposar 134 denúncies. Els rurals actuen d'ofici o per requeriment en aquests casos, ja que sovint reben informacions des del Departament de la Generalitat i queixes ciutadanes.

Tota classe d'abocaments

El cos localitza abocaments de diversa tipologia però els més freqüents, diu el cap dels Agents Rurals, són aquells d'empreses que llencen, per exemple, les runes d'una obra al medi per estalviar-se el gestor de residus. Sovint són empreses que treballen en negre. I també en troben de particulars que llancen les restes de petites obres. Però d'abocaments n'hi ha de molts tipus, n'hi ha d'antics mobles, matalassos, restes de plantacions de marihuana, documents, vehicle abandonats, entre d'altres. Uns tipus de residus que en cas d'un incendi o del llençament d'algun llumí poden ser un gran combustible.

Hi ha casos d'abocaments molt grans i «molt perillosos» per al medi ambient, diu el cap d'Agents Rurals a Girona, com és per exemple reomplir -reblir- una antiga extractiva i tornar-la al seu estat original. Aquí, de Dalmases destaca que «cal seguir un procés determinat, no s'hi poden llençar restes d'obres o asfalt» i, si això passa, es poden filtrar materials molt nocius. I hi ha també fets que són preocupants, com abocaments a les rieres. Els drons que utilitza el cos han permès trobar-ne un, per exemple, entre les comarques de l'Alt i Baix Empordà i n'investiguen la procedència.

Davant de tot aquest ampli ventall de vessaments de residus incontrolats, als Agents Rurals els toca localitzar l'infractor. El que fan d'entrada és buscar de qui és propietat el terreny i, sovint, diu de Dalmases, la persona que n'és la propietària desconeix que hi té un abocador incontrolat. Si és el cas, busquen la persona infractora però, si no la troben, finalment l'ajuntament ho retira de forma subsidiària. Un cop han realitzat la denúncia, els Rurals notifiquen els fets a l'administració competent per tal que s'iniciï tot el procés de retirada i de sanció, si s'escau.

Les administracions a qui reten comptes solen ser ajuntaments, l'Agència Catalana de Residus o la de l'Aigua (ACA). Ignasi de Dalmases ressalta que la xifra d'abocaments a les comarques de Girona es manté força estable «entre els 100 i 120» de mitjana cada any. A Catalunya, en canvi, en cinc anys els Agents Rurals han aixecat 2.819 actes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook