La investigació dels Mossos d'Esquadra sobre els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils ha conclòs que la radicalització de tres joves del grup terrorista -Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichamy i Yousseff Aalla- va començar abans de l'arribada de l'imam Abdelbaki Es-Satty a Ripoll. Segons publicava ahir el diari Ara, l'imam, considerat cervell de la cèl·lula, va actuar com a «catalitzador» del grup, ja que la policia ha constatat que els joves havien consumit propaganda jihadista a finals del 2014, mentre que Es-Satty va instal·lar-se a Ripoll el 2015. Les investigacions de la Comissaria General d'Informació assenyalen que la situació geopolítica d'aleshores, amb Estat Islàmic a l'alça, i el moment vital dels joves, va influir en la seva radicalització.

Els Mossos d'Esquadra assenyalen que els tres nois de Ripoll tenien un factor de «vulnerabilitat» centrat en el sentiment de pertinença, fet que facilitava la seva atracció pel jihadisme. Els Mossos també ressalten que els tres joves havien compartit part de la seva trajectòria vital -van passar per un procés migratori similar- i tenien una situació familiar complicada. Segons la informació publicada per l' Ara, els investigadors destaquen les relacions d'afinitat entre els integrants del grup, que inicialment no tenia pas com a objectiu un projecte terrorista. En aquest sentit, els tres ja tenien relació prèvia, apunta la policia, i el discurs extremista es va introduir després. Així, Abouyaaqoub, Hichamy i Aalla van gestar la cèl·lula, a la qual se sumarien altres sis joves i l'imam Es-Satty. Els tres impulsors del grup van tenir canvis de comportament que no van aixecar sospites perquè, fins aleshores, havien portat un estil de vida que s'havia pogut considerar contrari a la religió musulmana.

«Hi ha una admiració per l'activitat de l'Estat Islàmic», apunten els investigadors, que afirmen que no es tracta d'un procés racional, sinó que els joves «idealitzen una situació violenta». Va ser mesos més tard d'aquesta immersió en el jihadisme quan l'imam Es-Satty va arribar a Ripoll, motiu pel qual els Mossos li atribueixen un paper de «catalitzador, no de radicalitzador».