Es diu Anastyisa, té nou anys i viu en un poble de la república de Bielorússia, a l'àrea contaminada per l'accident nuclear de Txernòbil. Tot i que no hi ha dades oficials, es calcula que, 33 anys després, uns cinc milions de persones viuen en zones afectades, tant al país de l'Anastyisa com a Ucraïna -on estava la central- i Rússia. Ara, però, ella passa l'estiu a Amer en una estada que té com a objectiu principal rebaixar els nivells de radiació del seu cos i millorar el sistema immunològic de cara a l'hivern.

El seu no és un cas únic a Girona perquè una altra família de la Jonquera també acull una criatura de la mateixa regió. Elles, juntament amb una vintena de criatures més d'entre 8 i 12 anys, participen en les estades que una entitat sense ànim de lucre d'Osona organitza des de fa 24 anys.

Iona Peris, una estudiant de Dret de 22 anys, i la seva parella, un treballador de la construcció de 30, havien decidit fer un acolliment familiar. Però ni havia de ser aquest estiu ni pensaven en el desastre nuclear, sinó en el programa Vacances en Pau de l'Associació catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS). Al febrer, la casualitat la va portar a veure un documental sobre Txernòbil a YouTube on s'informava de les vacances d'infants d'aquella zona a Espanya, cosa que la va empènyer a buscar organitzacions properes al seu poble, Amer, que oferissin aquesta possibilitat. La recerca la va conduir fins a l'ONG Osona amb els Nens just quan buscaven famílies d'acollida per a aquest estiu. «I ens hi vam afegir», va dir.

L'experiència va començar el 13 de juliol i s'allargarà fins al 24 d'agost, sis setmanes que l'Anastyisa comparteix amb la família i els infants del poble, on Iona Peris destaca que ha tingut «una adaptació boníssima»; i, malgrat no conèixer l'idioma i les dificultats dels primers dies, ja és capaç de comunicar-se xampurrejant el català. De les coses que més han sorprès la nena, la mare d'acollida esmenta «que la nevera sempre estigui plena, que la dutxa sigui una cosa habitual» i, sobretot, la platja, que no havia vist mai; «ha après a nedar en tres setmanes», subratlla.

Renúncia a intentar adoptar

Com tots els participants en el projecte, la parella va signar un document renunciant a iniciar un procés d'adopció. També es fan càrrec de les despeses de l'estada i l'ONG paga els bitllets d'avió el primer any, però els següents van a càrrec de les famílies acollidores. Ells tenen clar que repetiran i intenten trobar finançament. Sobre la possibilitat d'impulsar una iniciativa similar des de Girona, Iona Peris es va mostrar segura que sí, perquè la seva gent «és supersolidària».

A més de l'impacte de la radiació -que pot alterar el sistema immunològic i el desenvolupament hormonal-, un altre factor comú entre els infants de l'àrea d'influència de Txernòbil és la desestructuració familiar i la vulnerabilitat socioeconòmica, de la qual cosa «l'Anastyisa n'és l'excepció», aclareix Iona Peris. Des d'Amer, parlen habitualment amb els seus pares -ella, ara embarassada del quart fill, s'ocupa de la casa i ell és funcionari municipal- a través de videoconferències per WhatsApp.

Una de les seves supervisores és la presidenta de l'ONG Osona amb els Nens, Mercè Fiol, qui assenyala que la Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAIA) de la Generalitat està informada dels acolliments. Abans d'emprendre el viatge, es mesura el nivell de radiació dels infants a Minsk, la capital de Bielorússia, i l'operació es repeteix a la tornada.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), sortir quatre o cinc setmanes de la zona contaminada retarda o disminueix l'efecte de malalties derivades de l'exposició continuada a la radiació nuclear. Segons l'entitat que fa els mesuraments per a l'ONG osonenca, durant l'estada a Catalunya el cesi 134 i 137 -material altament radioactiu- es redueix un 33% de mitjana.

Més de 1.850 infants en 24 anys

L’ONG Osona amb els nens es va fundar el 1995 amb l’objectiu d’ajudar a «millorar la salut d’infants exposats a l’acumulació de radiacions ionitzades» fruit de l’accident nuclear de Txernòbil, que es va produir el 26 d’abril de 1986. Per gestionar les estades, en l’actualitat l’organització col·labora amb una entitat sense ànim de lucre bielorrussa, l’Institut Belrad, que realitza mesures de seguiment radiològic als ciutadans que viuen a les zones afectades per la catàstrofe.

Quan es va posar en marxa, l’ONG osonenca cooperava amb Ucraïna, d’on va portar criatures fins l’any passat. El 2007 van iniciar la relació amb Bielorússia i d’allà són les 22 nenes i nens que ara es troben a Catalunya; a més d’una traductora que també va fer estades d’estiu quan era nena.

Entre 1996 i enguany, Osona amb els nens ha gestionat l’acollida de 1.853 infants, 1.371 d’Ucraïna i 482 de Bielorússia. Tot i que el seu àmbit d’actuació és la comarca que els dona nom, el boca orella ha fet que, amb el temps, s’hi hagin anat implicant diverses persones gironines.