El registre de parelles de fet comú a Catalunya és una realitat des de fa poc més de dos anys, concretament des de l'abril de 2017, i es va crear per tal de donar resposta a aquelles parelles que volen deixar constància legal de la seva convivència i gaudir de determinats drets paral·lels a una unió matrimonial. Concretament, un dels seus avantatges és que permet, amb el compliment d'una sèrie de requisits previs, el cobrament de la pensió de viduïtat en cas de defunció d'un dels dos membres.
Si bé el 2018 va tancar amb un total de 1.311 registres a les comarques gironines, segons dades del Departament de Justícia, aquest any, en només set mesos la xifra s'ha enfilat fins als 2.553, fet que suposa 1.242 parelles adherides des del gener fins al juliol. Així, Girona s'ha situat com la segona demarcació en inscripcions a aquest cens de la Generalitat, només per sota de Barcelona, que encapçala la llista amb 26.466 parelles, un 80,10% del total català. Girona suposa el 7,73%, i per sota la segueix Tarragona, amb 2.268 inscrits (6,86%), Lleida amb 1.390 (4,21%) i per últim les Terres de l'Ebre amb 362 (1,10%).
El total català s'enfila fins a 33.039, i també segueix la mateixa dinàmica ascendent, ja que el primer any de la seva posada en marxa va tancar amb més de 7.500 parelles inscrites. El desembre del 2018 ja es xifrava un 109% més (15.655) i durant aquests set primers mesos, una mitjana de 1.400 parelles hi han accedit per formalitzar la seva relació.
Així, des de la seva creació l'abril de 2017 quan se'n van registrar 518 fins ara, aquest registre ha experimentat un creixement sostingut i sense frens. Cal dir que a més de deixar constància de la constitució de la parella estable, també en permet comptabilitzar la dissolució.
Drets reconeguts del registre
Tot i que la inscripció a aquest registre no garanteix els mateixos drets legals que en el cas d'una parella casada, el principal avantatge que suposa és el cobrament de la pensió de viduïtat. En aquest cas, la regulació d'aquesta pensió està establerta a partir d'uns barems econòmics que estableix la Llei espanyola de la Seguretat Social. Segons apunta Justícia, a banda d'aquests requisits econòmics, la Llei estatal també estableix dues condicions addicionals. La primera és acreditar un mínim de cinc anys de convivència en parella estable i la segona és aportar o bé una certificació d'inscripció en un registre de parelles estables o bé una escriptura pública de constitució de la parella. Tant la inscripció com l'escriptura s'hauran d'haver realitzat almenys dos anys abans de la defunció. Fins ara, l'única possibilitat que tenia una parella per tal de cobrar-la era constituir-se com a parella estable davant d'un notari. Amb la creació del registre, aquest supòsit se suma a dos requisits més previstos pel Codi Civil de Catalunya, dels quals només es demana complir-ne un dels tres: la convivència ininterrompuda durant dos anys o que hagin tingut un fill en comú durant la convivència.
Així i tot, el Codi Civil català així com la resta de normativa aplicable iguala els drets i les obligacions de les parelles estables amb els matrimonis en relació amb les successions, fills en comú, reagrupaments familiars i les compensacions econòmiques per raó del treball quan es produeix una separació. Així doncs, les principals diferències es troben en qüestions relacionades amb la legislació estatal sobre fiscalitat, permisos laborals i immigració. Abans de la creació d'aquest registre, només alguns ajuntaments gironins comptaven amb un inventari de parelles estables, que principalment servien per tràmits d'àmbit locals.
D'altra banda, la inscripció al registre és gratuïta, i es pot fer de manera presencial o telemàtica. En el cas de la demarcació gironina, cal fer la sol·licitud presencial a la delegació territorial de Justícia, juntament amb la documentació que n'acrediti la seva existència. La inscripció també es pot tramitar telemàticament sempre que es disposi de signatura electrònica reconeguda. En aquest cas, cada membre de la parella estable ha de fer el tràmit per separat.
