14 de agost de 2019
14.08.2019

Un viatge de l'imam de Ripoll a Bèlgica va accelerar la preparació dels atemptats

El cap de la investigació explica que, de tornada a Girona, el grup es va aïllar i els seus integrants van comprar els telèfons i les targetes · Després dels atemptats, el CNI va destinar a l'estranger els dos agents que controlaven Abdelbaki es-Satty

14.08.2019 | 00:15
Un home entra a la mesquita on havia treballat l'imam de Ripoll.

El viatge que l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, va fer a Bèlgica entre el 26 i el 28 de març del 2017 podria haver tingut un paper determinant en la preparació dels atemptats de Barcelona i Cambrils que van tenir lloc cinc mesos després. El sotsinspector que dirigeix la Unitat d'informació exterior i encapçala la investigació dels atemptats no descarta que la cèl·lula tingués connexions internacionals, segons va manifestar en una entrevista a TV3.

El responsable policial va explicar que, tot i que no han pogut determinar si Es-Satty va contactar amb algú a Bèlgica, sí que han constatat que va ser a la tornada d'aquest viatge, a partir del maig, quan «tot s'accelera i pren embranzida». A partir d'aquest moment, «fan recerques importants, compren telèfons i targetes i el grup s'aïlla totalment de la resta de persones de Ripoll, s'hermetitza».

Viatges previs

La investigació dels atacs terroristes a Barcelona i Cambrils se centra a Bèlgica, França, Holanda, Alemanya, el Marroc i els Estats Units. A Bèlgica, Abdelbaki es-Satty, ja hi havia estat entre l'octubre del 2015 i l'abril del 2016, uns mesos en què aparentment buscava feina com a imam en un oratori de Diegem. Durant aquestes setmanes, es van produir els atemptats de Brussel·les, a l'aeroport i al metro, tot i que no s'han pogut establir contactes amb els detinguts pels atemptats.

Després del viatge a Bèlgica del 2017, Es-Satty va anar a visitar la seva família al Marroc, que feia set anys que no veia, segons va confirmar la seva dona a TV3. Uns dies després es van accelerar els preparatius dels atemptats. El sotinspector va recordar que «Bèlgica és un dels punts del salafisme gihadista al continent».

Altres viatges que els investigadors consideren rellevants són el que van fer Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichamy i Youssef Aalla a París i Brussel·les a finals de 2016, i Younes Abouyaaqoub i Omar Hichamy a París el 12 d'agost, pocs dies abans dels atemptats. L'equip d'investigadors assegura que no hi ha més implicats a l'Estat, ja que la trentena de persones investigades no detingudes no hi tindrien cap relació, però sí que resten interrogants oberts. Els Mossos d'Esquadra no han localitzat el telèfon mòbil de Younes Abouyaaqoub, autor material dels atemptats. Des que es va produir fins després d'haver-lo mort a Subirats, el telèfon va estar apagat.

En relació amb aquest fets, el diari Público va informar ahir que el servei secret va traslladar a països de l'Àfrica i de Llatinoamèrica els responsables del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) que havien de tractar amb el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils, en qualitat d'informant. En concret, el diari diu que en terres africanes es troba el responsable del CNI a Girona; mentre que la persona que assumia aquesta tasca des del quarter central de Madrid ha estat destinat a una capital llatinoamericana, on l'ha acompanyat la seva família. La publicació remarca que coneix les identitats d'aquests dos agents, però que «té l'obligació de guardar-les en secret».

Escriure borradors

D'altra banda, el diari Público afirma que «tots els cossos policials van tenir accés des del minut 1 al clonat de tots els dispositius que es va fer a la Unitat Operativa d'Informació de Mossos, que van ser els qui els van obtenir».

També es refereixen a un altre informe reservat en el qual s'aporten les dades del viagte d'Abdelbaki es-Satty a Bèlgica el març de 2017, detallant fins i tot el número dels vols que van agafar a l'aeroport Girona-Costa Brava. A més, especifiquen el número de telèfon belga que va utilitzar i les localitats que va visitar.

En un altre apartat del mateix document expliquen com l'imam de Ripoll va poder accedir a cercles de salafisme extrem. Segons Público, cap d'aquests elements forma part de la reconstrucció cronològica dels Mossos d'Esquadra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook