La Guàrdia Civil va posar 30 denúncies els mesos de juny i juliol passats a patrons d'embarcacions fondejades en zones no permeses de la Costa Brava. A aquestes xifres, cal sumar-hi els deu expedients que ha obert el cos d'Agents Rurals, al litoral gironí, per fondejar en zones protegides o sobre praderies de posidònia des del 2015.
Pel que fa al control de la Guàrdia Civil, dos terços de les denúncies, 20, han estat posades durant el mes de juny, mentre que les deu restants van ser imposades el mes de juliol. Respecte als expedients del Grup de Suport Marí del cos d'Agents Rurals, la majoria d'intervencions són en espais protegits a les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, dins la zona del Parc Natural del Cap de Creus i de les Illes Medes. Els Agents Rurals asseguren que la majoria d'intervencions que fan, en aquest sentit, són per advertir als propietaris de les barques recreatives que no poden fondejar en zones no habilitades i que els expedients es posen quan tot i l'avís no fan cas a les recomanacions. Després, tant en el cas dels Agents Rurals com en el de la Guàrdia Civil, són els serveis jurídics del Departament de Territori i Capitania Marítima de Palamós -respectivament- qui en determina possibles sancions econòmiques.
Defensar el fons marí
Per evitar malmetre el fons marí, la llei 42/2007 el patrimoni natural i de la biodiversitat -entre d'altres- regula els límits del fondeig d'embarcacions sobre zones protegides com les praderies de posidònia o zones no habilitades. De totes maneres, les entitats de protecció de la fauna marina del territori reclamen més control i un desenvolupament més extensiu de la regulació que pugui fer efectives les limitacions i proteccions, sobretot a espais naturals.
L'entitat privada i sense ànim de lucre Fundació Mar, de Palafrugell, encarregada de promoure la conservació del medi marí, destaca que hi ha un control insuficient per l'augment d'embarcacions que hi ha a l'estiu. «Tres mesos de molta pressió poden afectar molt la posidònia», explica el biòleg i responsable de la Fundació Mar, Miquel Ventura. Una opinió que comparteix la directora del Parc Natural del Cap de Creus, Victòria Riera: «No tenim els mitjans suficients per poder estar vigilant constantment». Les embarcacions, assegura el biòleg Ventura, intenten acostar-se al màxim a les cales i als parcs naturals. Així, normalment, utilitzen les boies i espais habilitats però altres vegades és cert que utilitzen les àncores o realitzen fondejos en zones on no es pot fondejar.
Des del Parc Natural del Cap de Creus, defensen que hi ha d'haver un major control i, de fet, estan treballant en l'elaboració d'un nou pla rector per revisar l'ordenació de la part marina dels seus espais. De totes maneres, rebaixen el to contra les males pràctiques de les embarcacions i asseguren que en els estudis que han realitzat fins ara amb diferents universitats no s'ha detectat un «impacte significatiu» en detriment de les praderies de posidònia relacionat amb els fondejos d'embarcacions.
La posidònia (Posidonia oceanica) és una planta endèmica del Mediterrani que rep una protecció especial per les seves característiques i importància per la biodiversitat marina. A més, es tracta d'un dels organismes més longeus del planeta, que pot arribar als 200.000 anys de vida.
