La Fundació Mar ha assegurat que la població de la gorgònia blanca (Eunicella singularis) està en clara regressió a la Costa Brava i en els últims cinc anys "el 80% de la població" d'aquests organismes que hi havia a Sant Feliu de Guíxols "s'han mort", tal com ha afirmat el director de l'entitat, Miquel Ventura. La Fundació porta un control exhaustiu de la biodiversitat marina arreu de la costa catalana de les Illes Balears a partir de zones delimitades que formen una "xarxa d'estacions de control". Cada una d'elles està supervisada per diversos voluntaris que es submergeixen i estudien l'estat de les diferents espècies que hi ha. En aquest cas, en Joan Lázaro ha explicat que el 2014 va agafar "mostres de 24 gorgònies blanques en bon estat de salut". Cinc anys després, "21 d'aquestes estan mortes".

La gorgònia blanca (Eunicella singularis) està en regressió a la Costa Brava, segons ha alertat la Fundació Mar. De fet, el director de l'entitat, Miquel Ventura, ha afirmat que a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) "el 80% de la població" d'aquests organismes "s'han mort" en els últims cinc anys.

La gorgònia blanca és un organisme molt semblant al corall (de fet també és conegut com a corall blanc) que habita en el fons marí del mar Mediterrani a poca profunditat. El seu creixement és similar al d'un canelobre, ja que des d'una base surten diversos braços cap amunt i cada any creix uns cinc mil·límetres.

Des del 2014 la Fundació Mar ha estat estudiant de forma detinguda aquesta espècie a través del projecte SILMAR. Es tracta d'una "xarxa d'estacions de control" repartides arreu de tot Catalunya i les Illes Balears. Els observatoris són llocs del fons marí estratègics en què s'ha constatat que hi ha una biodiversitat representativa de la zona. A Sant Feliu de Guíxols n'hi ha dos, un al nord i un altre al sud.

En Joan Lázaro és un dels voluntaris de la fundació que s'encarrega d'analitzar l'estat dels dos punts que hi ha al fons marí de Sant Feliu de Guíxols. El 2014 va agafar "mostres de 24 gorgònies blanques en bon estat de salut". L'objectiu era "veure el seu creixement al llarg dels anys". La sorpresa, però, és que cinc anys després "21 d'aquestes gorgònies estan totalment mortes".

Segons Ventura, la situació que hi ha a Sant Feliu de Guíxols és extrapolable a altres punts de la Costa Brava. De fet, el president de la fundació ha detallat que el 2015 van detectar una zona d'una hectàrea plena de colònies de gorgònies blanques que s'havia mort al cap de Begur (Baix Empordà).

Una regressió sense estudiar

Quan van detectar aquesta situació, van enviar un informe al Departament d'Agricultura per tal que les administracions prenguessin mesures i estudiessin els motius de l'alta mortalitat, però no van rebre cap resposta.

De fet, Miquel Ventura ha afirmat que encara a dia d'avui no pot explicar els motius pels quals s'està produint aquesta alta mortalitat entre les gorgònies blanques. Segons el president de la fundació, un indicador evident és que "la qualitat de l'entorn marí cada vegada és pitjor" a causa del canvi climàtic i de l'augment d'espècies invasores.

Des de la Fundació Mar creuen que caldria analitzar la quantitat de contaminació de l'aigua (nivells de detergents, petroli i altres substàncies), la presència de plàstics i microplàstics i l'efecte de les espècies invasores, així com també l'increment de la temperatura marítima per determinar quina és la causa de la regressió.

De tota manera, per estudiar ben bé quin és l'origen d'aquesta regressió Ventura ha avançat que "calen més recursos i col·laboracions amb centres de recerca". Una vegada se sàpiga "què està passant" es podran "establir mecanismes de defensa" per tal d'evitar que aquesta espècie desaparegui definitivament.

Noves formacions, però escasses

En Joan Lázaro ha explicat que arran de les seves immersions diàries, en les últimes setmanes ha pogut trobar cinc nous "reclutaments" -que significa una nova colònia de gorgònia blanca en creixement-, però tots ells eren "molt petits". A més, els va trobar en una zona en què "n'havien mort 23".

Les gorgònies blanques es veuen a simple vista per les seves branques blanques. En Joan, però, ha explicat que quan es moren les branques queden "plenes d'organismes que s'hi assenten" i per tant costen més d'identificar perquè el blanc queda tapat per altres espècies que s'instal·len al damunt.