17 de agost de 2019
17.08.2019

L'escàs ús del català a la justícia, una qüestió «sociològica i econòmica»

Fernando Lacaba sosté que la sobrecàrrega de feina i el fet que la majoria de jutges provinguin d'altres punts d'Espanya expliquen la tendència

17.08.2019 | 01:02
Façana dels jutjats de Girona, en una fotografia d'arxiu.

La província de Girona no és una destinació atractiva per les noves fornades de jutges i magistrats gironins (i catalans). De fet, no ho ha sigut mai, segons lamenta el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba. En aquesta problemàtica, assegura, la procedència i el factor econòmic són dues dades molt rellevants a l'hora d'analitzar la poca presència del català a l'Administració de justícia. I és que tot i que Girona lidera aquest «rànquing», la seva utilització no va arribar ni al 15% durant l'any passat.

«La realitat del català a la justícia és un reflex de la situació que tenim: d'una banda, l'estudiant de dret gironí i català no oposita, només ho fa el 5-6%; per tant, tenim més d'un 90% de magistrats i jutjats que ve de fora de Catalunya», manté.

En aquest sentit, Lacaba subratlla que aquest estudi només contempla les sentències, quan hi ha un gran volum de documentació judicial que es podria incloure, com també els judicis orals. En aquest sentit destaca que molts judicis es fan en català, però als magistrats els resulta més fàcil redactar les sentències en castellà.

Així mateix, la manca d'un complement de destí equivalent a la «càrrega de feina dels partits judicials gironins» fa que «la majoria dels que venen marxin quan s'acaba el seu compliment de destí», és a dir, que arriben «obligats». «No hi ha la mateixa càrrega de feina a Girona que a Sòria i, en canvi, la retribució és la mateixa», es queixa. «Això s'ha de tenir en compte a l'hora d'analitzar aquest problema, que certament existeix» admet, però nega rotundament que hi hagi «catalanofòbia» a l'administració de justícia i assegura que les queixes que reben les administracions catalanes responen a casos aïllats.


Girona, al capdavant

El president de l'Audiència de Girona assegura que des del tribunal han estat «capdavanters» en «l'aposta pel català» mitjançant la introducció de campanyes per tal de potenciar-ne l'ús, i per això celebra aquesta primera posició, tot i que admet que el percentatge és encara molt minso. La forquilla ideal, per Lacaba, seria del 50%, però «serà molt difícil d'aconseguir si les administracions no fan més atractiva la demarcació i el territori català per l'opositor».

El Departament de Justícia va fer públiques ahir noves dades relatives al 2018 sobre l'utilització del català als tribunals. La demarcació se situa en primera posició amb un 14,4% (3.311 de 23.040) de sentències dictades en català.

Lleida ocupa el segon lloc (11%) i Barcelona ciutat (Hospitalet i la Ciutat de la Justícia incloses) se situen en un llunyà tercer lloc amb un 7,4% i la resta de província s'enfila fins al 6,8%. Tarragona no supera el 4%, i les Terres de l'Ebre són el territori on menys s'usa, amb un 1,9% (correspon a 61 sentències de 3.265). El total a Catalunya arriba al 7,7%, amb 18.697 sentències en català del total de 243.008 que es van dictar l'any passat.

El Departament indica que aquestes dades, que mostren un descens d'un 0,5% respecte al 2017, demostren que hi ha un «problema que es consolida». En aquest sentit conclou que tot i que tant l'Estatut de Catalunya com la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries donen cobertura a l'ús del català, la llei estatal permet que jutges, magistrats, fiscals, lletrats i personal funcionari no tingui cap coneixement de la llengua. Sobre això, el magistrat matisa que la cooficialitat d'ambdues llengües en permet la utilització de forma indiscriminada.

El Consell d'Europa, alerta Justícia, ha advertit reiteradament en els seus últims cinc informes que el Govern espanyol incompleix la Carta europea. Així mateix, el Comitè de Ministres del Consell d'Europa ha instat l'Estat a fer canvis legals per augmentar el percentatge de personal judicial competent en aquestes llengües. De fet, l'article 33 de l'Estatut indica que els professionals de l'àmbit judicial han d'acreditar «un nivell de coneixement adequat i suficient» de les llengües oficials per prestar el seus serveis a Catalunya i garantir el dret d'opció lingüística.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook