El molt il·lustre president de la Generalitat, Quim Torra, sap ballar. Almenys les sardanes són el seu punt fort -tot i que el títol del millor ballarí segueix estant en possessió de Miquel Iceta. El president es va desplaçar ahir fins al regne de Carles Puigdemont, Amer, per presidir la tradicional Sardana de l'Alcalde (enguany alcaldessa), un dels actes centrals de la festa major del municipi.

La plaça de la Vila del poble es va vestir de gala -mai millor dit, ja que a Amer és tradició que durant la celebració de la sardana de l'alcalde la gent del municipi llueix les seves millors gales- per rebre Quim Torra. Una pancarta amb la cara de Puigdemont amb el títol de «no surrender» (no ens rendirem) acollia ahir tots aquells que es volguessin apropar a conèixer una de les tradicions més ancestrals de la vila.

Pocs minuts més tard de dos quarts de dotze, la primera sardana sonava i donava el tret de sortida a la celebració. Un cop finalitzada la primera cançó -i seguint un protocol digne d'una recepció d'un dinar de gala en una cort reial-, el president Torra i la comitiva d'alcaldes i alcaldesses de la Selva donava la volta a una plaça plena a vessar i es situava al centre de la mateixa. Un cop al bell mig de la plaça, l'alcaldessa, Maria Rosa Vila, es va dirigir al poble agraint la presència del president i de tota la comitiva d'alcaldes i alcaldesses que van participar en el tradicional ball -que ahir celebrava el setantè aniversari de la seva recuperació-.

Crits d'«independència»

Acte seguit, i sota crits d'«independència» i de «Visca Amer i visca Catalunya», prenia la paraula el president Torra. «Ni més i menys que cinc presidents de la Generalitat han sortit d'Amer», començava dient Torra. Ben cert, quatre d'ells fa més de cinc-cents anys que ho van ser. Després de lloar totes les bonances del poble, el president va subratllar que «venir a Amer és tornar a sentir aquest desig de llibertat, de pau, de justícia i d'independència». Davant dels conciutadans de Puigdemont, va recordar que «cap tribunal aturarà la voluntat del poble». El President va destacar que «la situació política que viu Catalunya fa que faltin els presos polítics i exiliats», i ha deixat «desenes d'encausats al Suprem, el TSJC i els jutjats simplement perquè vam decidir determinar-nos». Després de posar el punt i final al discurs i amb el beneplàcit dels vilatans, tots van començar a ballar.

Deixant de banda la part jurídica, el que ben segur no aturarà cap tribunal és la sardana oberta de l'alcalde d'Amer, perquè gairebé tot el poble es va posar a fer passes curtes i passes llargues en una filera de persones que desbordava els marges de l'estructura de la plaça -menció especial per als geganters que feien ballar els gegants carregant els seus seixanta quilos de pes-. I amb la música de la Principal de la Bisbal, el prominent so del flabiol i el tamborí, i els vilatans d'Amer ballant passes curtes i llargues, sonaven les dotze de la nit, i començava la festa dels joves.