«És obligatori usar banyador o biquini pel bany», especifica la normativa de les piscines , que va ser aprovada durant el ple de l'Ajuntament a l'abril del 2018. La prohibició del topless no s'especifica, queda a la interpretació. Expliquen fonts municipals citades en el reportatge que va publicar Diari de Girona (15/08/2018), que «el topless no està prohibit, però tampoc especifiquem que estigui permès.topless Autoritzem la pràctica del topless a l'hora de prendre el sol, però recomanem que si algú es vol banyar no en faci».
El tècnic de la piscina municipal d'estiu de la Devesa explicava aleshores que, «a escala operativa ho permetem a la zona de solàrium, però no a l'hora de banyar-se» i que, en cas que algú decidís banyar-se sense la part de dalt del biquini «no sabem quina seria l'actuació si es donés aquesta situació perquè encara no ha passat». Ja l'any passat la CUP -ara integrada a Guanyem- va posar la qüestió al damunt de la taula: « tot i que la normativa no deia res, sí que parlava de l'ús obligatori de roba de bany, però entenem que és per una qüestió d'higiene. No pots anar amb la roba del carrer a la piscina, però això és així tant per nois com per noies, hem de portar el banyador i no roba interior. Els nois tampoc poden anar amb calçotets sota el banyador», assenyala regidora de Guanyem, a l'oposició, Laia Pèlach.
«La normativa -afegeix- simplement deia que havies de portar roba de bany, però no especificava com havia de ser. Per tant, aparentment no hi havia problema, però nosaltres vam detectar que s'advertia a moltes noies que es volien anar a banyar sense la part de dalt del banyador que no podien».
Pelàch assenyala que aquestes accions no els semblaven correctes perquè, a més, a la normativa no hi consta cap prohibició. «Fa un any vam reformar el reglament i vam garantir que es continués sense prohibir el topless, i entenem que no hi ha cap problema en aquest sentit. Jo ho vaig comparar una mica nois amb noies i tothom va riure, però el fons de tot és que es tracta d'una situació sexista més enllà d'una qüestió d'higiene i no té cap sentit», diu, i recorda que «a la piscina de Girona el topless no és una pràctica habitual, però de moment com que no ens ha arribat cap queixa entenem que és un tema resolt». I afegeix: «si tots hem de portar part de dalt que la portin els nois també.
A nosaltres aquest any no ens ha arribat cap situació però és veritat que es tracta d'aquesta norma no escrita». En aquest sentit, Pelàch emplaça les dones que es trobin amb algun problema que ho denunciïn. «Com que el reglament no ho preveu, si alguna noia es troba en una situació d'aquest tipus, cal denunciar i nosaltres li farem costat».
A Salt, a diferència de Girona, no es permet la pràctica del topless la piscina municipal. En aquell Ajuntament, de moment, el debat no és ni incipient, tot just representa la possibiltitat «d'un canvi normatiu, com d'altres, que tenim sobre la taula; però al final de la temporada d'estiu no és el moment de fer canvis», i de cara «a l'estiu proper es plantejarà si cal revisar-ho», assenyalen fonts municipals.
A Puigcerdà, per exemple, l'alcalde Albert Piñeira recorda que la piscina i les instal·lacions són de titularitat de l'Ajuntament, però qui gestiona el servei i la normativa de la piscina no és el consistori sinó el Club Poliesportiu. En base a això argumenta que «no som nosaltres qui ens hem de posicionar en vers si aquesta pràctica es permet o es veta, és el Club qui ho ha de decidir.»
A Olot no volen ni entrar en el debat: l'alcalde, Josep Berga, a preguntes d'aquest diari es limita a dir que si es permet fer topless o no «ho decidirà la regidoria [competent] més endavant». A Roses, en canvi, l'equip de govern té la qüestió al damunt de la taula, explica la regidora de Joventut, Vero Medina, que avança que pròximament es durà a terme una reunió de govern per decidir quina postura adopten en relació amb la pràctica del topless a la piscina municipal.
I què passa en municipis més petits? «No l'hem comentat gaire aquest tema perquè no tenim aquesta situació. La gent aquí va amb el biquini o el banyador complet i no ens hi hem trobat de moment», explica Elisa Teixidor, primera tinent d'alcalde i regidora de Festes, Joventut, Patrimoni Municipal i Comunicació de Porqueres. «Si algú vol fer-ho que ho faci, no tenim cap problema, però no ens hi hem trobat perquè es tracta més aviat d'un ambient familiar i proper de gent del poble i tothom va amb el banyador».
Tampoc no s'hi han parat massa a pensar a Maià de Montcal: l'alcalde, Joan Gainza, exposa que «no n'hem parlat mai i ens ve de nou tot això», en referència a la dimensió mediàtica que ha pres la qüestió arran de decisions de ciutats com Figueres, que aquest estiu han aprovat oficialment la pràctica del topless toplessa les piscines municipals. L'alcaldessa de la capital de l'Alt Empordà, Agnès Lladó, emmarca la decisió municipal en el treball «dia a dia» per la «no discriminació de gènere».
Barcelona i Lleida
A Barcelona, l'Ajuntament ha demanat que a les piscines d'ús públic es permeti el topless, arran de les queixes de Mugrons Lliures, entitat feminista favorable al topless. La tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament barceloní, Janet Sanz, va sortir al pas de les crítiques de Mugrons Lliures recordant que «no existeix cap mena de normativa que prohibeixi aquesta pràctica en les piscines municipals» i que, per tant, el topless «no s'ha de prohibir en cap cas».
A la ciutat de Lleida, on fins ara la normativa no aclaria si aquesta pràctica era permesa o no, han acabat autoritzant el topless a les piscines municipals, i la Paeria ha col·locat cartells a les instal·lacions muncipals que especifiquen que, qui vulgui, pot fer-ne amb tota llibertat. També s'ha requerit a clubs esportius i entitats privades que segueixin el mateix exemple.
