Les famílies dels 141 gironins que van morir als camps de concentració nazis141 gironins que van morir als camps de concentració nazis poden presentar al·legacions per corregir les errades de la llista oficial de víctimes fins a principis del mes de setembre. La Subdelegació del Govern espanyol a Girona va recordar ahir que, un cop publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el llistat de 4.427 espanyols morts en camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial el passat 9 d'agost, el termini d'al·legacions per solucionar qualsevol error és d'un mes.

«Hi ha hagut gent que ens ha comunicat alguna errada o omissió que té documentada. Com que això pot afectar altres famílies gironines, donat que una part important dels internats eren catalans», la subdelegació recorda que es poden presentar al·legacions i correccions a través del web del ministeri de Justícia, ja sigui amb firma digital o directament a través del registre de la Subdelegació a Girona, a l'avinguda 20 de juny número 2.

Segons el compendi publicat al BOE, 1.094 catalans van morir als camps nazis i, d'aquests, prop del 13% eren persones provinents de les comarques de Girona.

La majoria, a Mathausen

La immensa majoria dels 141 gironins republicans deportats va morir al complex Mauthausen-Gusen, dos camps creats durant l'ocupació d'Àustria, però també n'hi ha que ho van fer a Dachau, Buchenwald o Ravensbrück.

En aquest darrer cas es tracta de l'única dona catalana documentada com a víctima de l'Holocaust, Carme Gardell Carola, veïna de Setcases, que va ser deportada al mateix centre de confinament que l'activista Neus Català.